dimarts, 17 de novembre de 2009

Mateu al president



"Mateu el president", de Sebastià Bennasar
En Sebastià Bennasar amb la seva novel•la Mateu el president ens porta i ens transporta a la ciutat de Barcelona amb una maniobra actualíssima encara que des del principi sabem qui és la víctima, la víctima premonitòria que l'autor ja ens diu que és el president.
Un llibre lúdic que no crec que passi desapercebut: qui fullegi les seves 157 pàgines podria pensar que el lector està davant d'una novel•la de lladres i serenos, però té l'eròtica de la novetat, on l'inspector de policia Jaume Fuster investiga els assassinats d'una manera senzilla i ingènua tot i que les morts son truculentes.
Novella compacta, comprimida i original que intercala la descripció dels carrers de Barcelona amb alguns poblets del Pirineu català.
Es difícil d'inventar en el gènere que s'en diu "noir" però en Sebastià Bennasar fa un homenatge amb un dels grans de la novel•la negra com és en Mankel utilitzant la seva filla, filla de l'inspector Jaume Fuster, per determinar quasi al final del relat qui és l'assassí d´un dels morts J.A Saez de la brigada d'informació els mossos d´esquadra
Enmig del relat intercala amb ironia a escriptors que ell creu que són crucials en la literatura contemporània com són William Faulker , Pedrolo, Joycey i Nobokov.
Una novel•la, Mateu el president que te funció terapèutica doncs com deia un psiquiatre a un pacient : no prenguis pastilles, llegeix novel•la negra -i si pot ser en català-, afegeixo jo.

Ressenya de Marta Farreras, participant en la promoció del llibre Mateu el president, de Sebastià Bennasar.