dijous, 29 d’octubre de 2009

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?


Tertúlia literària 6 d'octubre 2009

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?

Georges Perec

Editorial Alpha Decay ISBN: 978-84-936540-5-4

Título original: Quel petit vélo à guidon chromé au fond de la cour?
Páginas 88 Precio 13 €
Fecha de publicación: junio de 2009
Traduccion de Marisol Arbués y Hermes Salceda con la colaboración de Mercé Burrel
Aquest ¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?, que d'un bon principi no va agradar en alguns de la tertúlia desprès, al fer la segona lectura, ja va ser un altre cosa inclús divertit.
De totes maneres...
Voldria fer la síntesis de la tertúlia d'aquest llibre en castellà, però desprès de pensar m'ho decideixo fer-ho en català per que encara que faig copies per els tertulians, es mes un resum per mi.
Aquest llibre " pequeño ciclomotor (de manillar cromado) hi ha que llegir-lo a banda del tema perquè , crec jo, es un joc, un joc amb el llenguatge i en la tertúlia hem estat jugant.... Poques vegades un llibre tan petit ha donar tan de si .
M'explico
Es un personatge que no vol anar a la guerra d'independència d´Argelia (1954-1962) país que vol lliurar-se de la reprensió i colonització francesa, una guerra que promou el general " De Gol", els seus amics utilitzen diversos mètodes per inutilitzar-lo , es a la vegada propietari d'aquest petit vélo à guidon chromé au fond de la cour ,nascut a Montparnasse , barri on torna cada tarda amb el seu ciclomotor de manillar cromado per divertir-se amb els seus amics ,es un cabofurriel ( la Aranxa no sabia que era " cabofurriel)i s´el vol incapacitar.
En el primer pàrraf del llibre ja es diu que "Había un tío, lo llamaban Karamanlis, o algo así. ¿Karatoro? ¿Karavaca? ¿Karagüevo? Bueno, Karaalgo" ”,dons cada vegada es modifica el cognom: Karamanlis, Karatoro, Karafón, Karabugaz, Karalelepípedo…l´autor ja comença a jugar amb la fonètica.
JA dic, a banda de l'historia que narra en Perec ( poca gent saben que p.e l'octubre de 1961 varen morir a Paris entre 100 i 200 argelins en manifestacions a mans de la policia , que es van veure cadàvers flotant en les aigües del riu Sena .. ) experimenta amb les paraules i utilitza diferents tècniques que ens les diu al final del llibre amb un índex on també diu la pàg. i es troben les diferents formes retòriques que acabem de llegir ,un índex irònic
Un exercici d'estil a la vegada amb totes les formes de la retòrica , també en el text hi ha unes fixacions amb els onze ( mireu el numero de paraules del títol) i el numero 43 , la data del 11/02/1943 quan el pare de George Perec va morí per la pàtria ....
Es el títol del llibre un títol difícil de recordar però la seva lectura difícilment l'oblidarem es pot dir que es un curset de literatura a la vegada que es una novella antimilitarista,)
Tampoc hem d'oblidar la traducció de Marisol Arbués y Hermes Salceda amb la col-laboracin de Mercé Burrelmolt , fent els seus jocs de mans per traduir tants neologismes , anacronismes i vulgarismes d'aquest text perecnià
Pròxima tertúlia 03 novembre 2009
la piedra de la paciencia =sangue sabur
Atiq Rahimi
Siruela nuevos tiempos
Premio congourt 14.9 euros

dissabte, 17 d’octubre de 2009

sábado 17 de octubre de 2009
Séptimo día de encierro en la casa de Vladimiro Roca

Julio Beltrán Iglesias

Agencia Libre Asociadas (ALAS)

Hoy 17 de octubre, hace ya siete dias que miembros de la policía política mantienen sitiada la vivienda de Vladimiro Rocas Antúnez, en la cual se imparten cursos de comunicadores comunitarios, evitando el contacto con otros defensores de los derechos humanos, que han querido visitar la misma para solidarizarse con estas personas que se encuentran Plantadas hasta que les sea devuelta una cámara fotográfica que le fue arrebatada a uno de los comunicadores, manifestaron varios de los trece comunicadores vía telefónica.

No responderemos a las agresiones verbales, ni provocativas de los grupúsculos de personas que frente a la vivienda son paradas para tratar de ofendernos, cosa ésta que no pueden, ya que estamos exigiendo nuestros derechos a la libertad en todas sus formas…, y no somos manipulados por nadie como lo quiere hacer ver la policía…, como si son manipulados estos grupúsculos de personas que aparentemente se sienten ofendido, pero segura estoy que no saben a quien le gritan ni el motivo de nuestra presencia en este lugar…, que solo reciben órdenes; manifestaron vía telefónica varias de estas comunicadoras.

Y no claudicaremos, y a su vez responsabilizamos al gobierno cubano junto a todo ese grupo represivo por cualquier cosa que nos ocurra a nosotros o a nuestros familiares, o a las personas que intentan apoyarnos que están siendo sometidos a detenciones violentas y arbitrarias, muchas veces dejándolos en lugares lejanos y apartados de la ciudad, a merced de un accidente o asalto para robarle.

La represión desatada por la policía contra la RED Cubana de Comunicadores Comunitarios, demuestra una vez más al mundo que en Cuba son violados los derechos humanos, y está prohibida la libertad de expresión.
Publicado por Mambí (Francisco Sau Boix)
¡VIVA CUBA LIBRE!

divendres, 9 d’octubre de 2009

Pedro Páramo

tertúlia literària 8 Setembre 2009


Pedro Paramo

Juan Rulfo Editorial Anagrama 5.5 euros 122 pàgines, prólogo de Luis Izquierdo edició setembre 2007
5.5 euros 122 pagines

Aquest mes de setembre hem sigut pocs a la tertúlia però com el llibre dona de si ,hem xerrat i menjat en molt bones ganes.
Hem llegit un clàssic de la literatura mexicana contemporània del sigle XX. Pedro Páramo ,està escrita l´any 1955,traduït a molts idiomes dèiem alguns de la tertúlia, que fa uns anys era impossible no haver llegit Pedro Paramo i que ara no es novella de lectura massiva Un dels matisos també de la tertúlia va ser que aquest llibre te molta mes vigència llegit ara que el llibre de Cien años de soledad d´en Gabriel Garcia Marquez.
Es una novella dramàtica on un jove busca el seu pare que no ha conegut,una promesa que ha fet a la seva mare abans de morir La frase inicial del llibre es queda a la memòria " Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre,un tal Pedro Paramo". Amb aquesta frase "lapidaria"pot succeir qualsevol cosa ,no diu " fui " sinó "vine" son paraules que escoltem mes que llegim ,., explica l´història de Juan Preciado que arriba a un poble perdut en la geografia mexicana on sembla que no hi hagi ningú ,Comala es el poble fictici on es desarrolla l´historia , una historia on no importa la conclusió que arribem en aquest llibre ja que ens deixarà reflexionant sobre la vida i el destí que es la mort. Un llibre ple de fantasmes i molta pena on a traves dels diferent personatges, Juan Preciado anirà veient la vida del seu pare que resultarà que es molt igual a la seva ,ferits per una pèrdua sentimental que arrossega a la ruïna al seu poble.
La seva lectura permet una interpretació també mítica, es amarga i pessimista, reflexiona sobre la vida i la memòria, es una escriptura que la seva estructura cambía de temps segons cada capítol, els fragments son desordenats , amb diferents veus i diferents protagonistes que s´alternen sense cap avis, difícil de comprendre a vegades ,torna al poble que estava habitat i desprès ens explica quant ja no hi viu ningú . Et demostra com es la corrupció i com la policia o el govern no intervenen en els pobles pobres .Un lloc on mana sols una persona " el cacique", abús de poder, submissió per tradició? Una obra de poques pàgines que il·lustra una moral, passions secrets i amors prohibits.
Quan Pedro Paramo era jove eren els temps de la revolució mexicana , homes forts, masclistes i que li agradaven les dones , feia fills a tort i a dret
Juan Rulfo va néixer a Acapulco ( Jalisco) lloc que va ser escenari de la guerra cristera (1926-1929 que havia d´influir molt en la seva obra ,histories on mils de fills no reconeguts que la guerra va compartir

Pedro Páramo, es dons una lectura estimulant,

Pròxim llibre de tertúlia

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?, de Georges Perec. Editorial Alpha Decay. Colección Alfanhuí 13 EUROS

En ¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?, una de las últimas novelas de Georges Perec inéditas en lengua castellana, el autor nos propone dos lecturas. La primera, de corte tradicional, narra las diversas estrategias fallidas con las que un grupo de amigos trata de evitar que el protagonista sea reclutado para luchar en la Guerra de Argelia. Lectura ágil y llena de comicidad en la que el autor retrata la camaradería antimilitarista de unos personajes, ciertamente estrambóticos, que se reúnen en un bar. La segunda lectura alternativa es más experimental, un verdadero tour de force lingüístico. Un índice de figuras retóricas apunta la que se emplea en cada página, por lo que el libro se convierte en un brillante muestrario de enrevesadas licencias poéticas, desde la metonimia hasta la catacresis. El lector es libre de escoger la lectura desenfadada o la lectura experimental, o aún mejor, de disfrutar de la alternancia de ambas. Perec inédito en estado puro, de especial interés para los que ya conocen la obra de este narrador francés a quien Bolaño consideró el mejor autor de su generación.

comentaris dels tertulians quan jo demanar quorum per llegir el llibre Adelante con Perec el comentario es sugerente.em diu en Kike NO BUSQUES QUE YA LO ENCUENTRAS ....em .diu la Teresa