divendres, 30 de novembre del 2007

VI Jornades Republicanes

VI Jornades Republicanes

REPÚBLICA TRANSICIÓN

Unitat Cívica per la República

Museu d’Història de Catalunya

Barcelona 1 i 2 de desembre 2007

Direcció: Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)

Transports y carrers de accés: Autobús: 14, 17,

19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157

M-L4 (groga) Barceloneta -Tren estació França

En el marc del Memorial Democràtic, Unitat Cívica per la República vol introduir el debat d’un altre en foc de la transició. El nostre objectiu és la divulgació àmplia i planera d’una realitat que, quan ha estat divulgada, ho ha fet en clau acadèmica. Sense menysprear el que ha significat l’estudi d’aquesta etapa, voldríem contribuir amb aquestes jornades a una més extensa difusió d’aquest període i a donar veu a persones que hagin viscut i s’hagin significat durant aquells anys. L’anomenada “transició política”, que a casa nostra, sens dubte, va adquirir elements diferencials molt accentuats, va comportar la superació del franquisme, un dels pitjors i més llargs règims dictatorials de L’Europa del segle XX. Aquest impàs es va produir sense cap crisi social de grans dimensions i sense que el fantasma d’una nova guerra incivil tornés a fracturar el nostre país i la resta de l’estat. Sense deixar de banda la importància dels pactes polítics entre el Movimento i els partits d’oposició i els sectors reformadors del franquisme, normalment s’ha dotat de massa pes al que podríem anomenar visió piramidal del procés de la
transició, però, per contra, no s’ha parlat amb tota la seva dimensió, o s’ha parlat molt menys,d’altres actors del procés, d’altres protagonistes que van ser tant o més essencials.

PROGRAMA DISSABTE 1 DE DESEMBRE

10.00 Presentació a càrrec de:

Jaume Sobrequés, Director del “Museu d’Història de Catalunya”

Miquel Jordà, Fundador i President UCR

10.30 Una altra mirada sobre la transició:

Jordi Mir, Investigador dels Moviments Socials durant el Franquisme i la Transició

Bernat Muniesa, Autor de “Dictadura y Transición”

Juan Ramón Capella, Autor de “Las zonas oscuras de la Transición”

PAUSA

13.00 L’exèrcit en la transició des de la Unió Militar Democràtica

José L. Pitarch, Ex membre de la UMD

Gabriel Cardona, Ex membre de la UMD

14.30 DINAR

16.30 Formes d’Estat

Víctor M. Casco, Estudiós del Sistema Republicà

Miquel Caminal, Expert en Federalisme

Coordina la Jornada:

Antoni Lucchetti, UCR Catalunya

DONES: REPÚBLICA, GUERRA I EXILI

La conquesta de les llibertats democràtiques, i entre elles el molt valuós concepte constitucional de la igualtat d’oportunitats
entre les dones i els homes, va tenir un antecedent de primer ordre: les dones republicanes, que van aconseguir durant la II
República el dret de sufragi i posar a la pràctica importants lleis civils de reconeixement dels drets de les dones.Aquelles activistes republicanes van participar en totes les esferes de la vida pública i després van patir la guerra i l’exili.
Durant el franquisme, aquell somni igualitari va quedar trencat per murs de silenci i repressió. Però la llavor estava posada i durant tota la resistència les dones van tenir un paper actiu, malgrat els patiments viscuts després de la derrota. Anys desprès, quan van aparèixer els primers aires dels canvis democràtics, una nova generació de dones va recollir el resultat de les lluites de les seves àvies i va inspirar els moviments feministes i reivindicatius.
És important la participació l’acte de les velles i belles lluitadores republicanes, a fí de transmetre les seves vivències i la seva experiència a les joves generacions.

PROGRAMA DIUMENGE 2 DE DESEMBRE

10.00 Presentació a càrrec de:

Teresa Sanz, UCR Catalunya

10.30 Dones: República, Guerra i Exili

Elvira Altés, Autora de “Les Periodistes en els temps de la República”

Angela Jackson, Autora de “Més enllà del camp de batalla”

Mar Trallero, Investigadora de les Dones de la guerra l’exili

Llum Quiñonero, Autora de “¿Nosotras que perdimos la paz?

Amb la presència de les Dones del 36

PAUSA

13.00 Moviments feministes en la transició per tres dones activistes del moviment feminista:

Dolors Calvet, Diputada al Parlament Espanyol a la primera legislatura de la Transició

Montserrat Fernández-Garrido,

Advocada i Mediadora per la Dona i Família

Núria Milà, Regidora de “Polítiques d’Igualtat” de l’Ajuntament de Castelldefels

14.30 – 15.00

Recital poètic a càrrec del Grup

“LAUTA”

CLAUSURA I DINAR FRATERNAL

Unitat Cívica per la República és una organització cultural amb l’objectiu de difondre i divulgar els valors de la segona república.D’igual manera pretén treballar per encaminar els ciutadans cap a una tercera república. És per això que les nostres activitats se centren en els aspectes més formatius d’aquesta tasca divulgadora.
Les V Jornades Republicanes són doncs el resultat d’aquesta tasca divulgativa que varem iniciar fa un temps. Aquestes jornades són obertes al públic i gratuïtes.
Us agrairem doncs que contribuïu amb la vostra presència i que també ens feu totes les aportacions que us semblin pertinents. Serà entre totes i tots que podrem, a través de la participació i la paraula, sentir que som autèntiques ciutadanes i autèntics ciutadans de ple dret.

Organitza: Unitat Cívica per la República amb el suport de Memorial Democràtic, Departament Relacions Institucionals de la
Generalitat de Catalunya








VI jornades republicanes

VI Jornadas Republicanas

REPÚBLICA TRANSICIÓN

Unitat Cívica per la República

Museu d’Història de Catalunya

Barcelona 1 i 2 de diciembre 2007

Dirección: Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)

Transportes y vías de acceso: Autobuses 14,17,

19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157.

M-L4/amarilla Barceloneta-Tren est. Francia

En el marco del Memorial Democràtic, Unitat Cívica per la República (UCR) quiere introducir el debate de la transición desde otro enfoque.
Nuestro objetivo es el divulgar de una manera amplia y sencilla una realidad a menudo transmitida desde un prisma exclusivamente académico. Sin menospreciar lo que ha significado la investigación y el estudio de esta etapa, nos gustaría poder contribuir con estas jornadas a difundir este periodo de una manera diferente y así dar la palabra a personas que hayan vivido y contribuido con su testimonio durante aquellos años.
La llamada “transición política española”, también catalana, que en Catalunya, sin lugar a dudas,adquirió elementos diferenciales muy acentuados,implicó la superación del franquismo, uno de los peores y más largos regímenes dictatoriales de Europa en el siglo XX. Este impás tuvo lugar sin que surgiera ninguna crisis social de grandes dimensiones y sin que el fantasma de otra guerra incivil volviera a fracturar nuestro país.
Sin descartar la importancia que tuvieron los pactos políticos entre el
Movimiento y los partidos de oposición y los sectores
reformadores del franquismo, a menudo se ha dotado de excesiva importancia a los que podríamos llamar como visión piramidal del proceso de la transición. Por otra parte, nunca se ha tratado en toda su dimensión, o en todo caso se ha hablado mucho menos, de los otros actores del proceso, de otros protagonistas que también fueron tanto o más esenciales.

PROGRAMA DEL SABADO 1 DICIEMBRE

10.00 Presentación:

Jaume Sobrequés, Director del “Museu d’Història de Catalunya”

Miquel Jordà,Fundador i presidente de UCR

10.30 Otra mirada sobre la transición:

Jordi Mir, Investigador de Movimientos Sociales durante el Franquismo y la Transición

Bernat Muniesa, Autor de “Dictadura y Transición”

Juan Ramón Capella, Autor de “Las zonas oscuras de la Transición

PAUSA

13.00 El Ejército en la transición desde la Unión Militar Democrática

José Luís Pitarch, Ex-miembro de la UMD

Gabriel Cardona, Ex-miembro de la UMD

14.30 COMIDA

16.30 Formas de Estado

Víctor Manuel Casco, Estudioso del Sistema Republicano

Miquel Caminal, Experto en Federalismo Coordinador de la Jornada:

Antoni Lucchetti, UCR Catalunya

MUJERES:

REPUBLICA, GUERRA, EXILIO Y TRANSICION

Las conquistas de las libertades democráticas y entre ellas el muy valioso concepto constitucional de la igualdad de oportunidades entre las mujeres y los hombres, tuvo un antecedente de primer orden: las mujeres republicanas que consiguieron instaurar en España durante la Segunda República, el derecho del sufragio y poner en práctica importantes leyes civiles que reconocían los derechos de las mujeres. Aquellas activistas republicanas participaron en todas las esferasde la vida pública y después tuvieron que padecer la guerra y el exilio.
Durante el franquismo, aquellos sueños igualitarios quedaron rotos por los muros del silencio y la represión pero la simiente estaba sembrada. Durante toda la resistencia las mujeres tuvieron un papel activo a pesar de los padecimientos vividos después de la derrota. Años después, cuando aparecieron los primeros aires de los cambios democráticos, una nueva generación de mujeres recogió el resultado de las luchas de sus abuelas e inspiraron los movimientos feministas y reivindicativos. Es importante la participación en el acto de las viejas y bellas luchadoras republicanas, a fin de
que trasmitan sus vivencias y sus experiencias a las nuevas generaciones.

PROGRAMA DEL DOMINGO 2 DICIEMBRE

10,00 Presentación:

Teresa Sanz Marín, UCR Catalunya

10.15 Mujeres:

República, Guerra y Exilio

Elvira Altés, Autora de “Les periodistes en els temps de la Republic
Angela Jackson,
Autora de “Més enllà del Camp de batalla
Mar Trallero,
Investigadora de mujeres en la guerra civil y el exilio
Llum Quiñonero,
Autora de “¿Nosotras que perdimos la paz ?"

Con la presencia de las Dones del 36

12,15 PAUSA

12,30 Movimientos feministas en la transicion por tres mujeres destacadas
dentro del movimiento feminista:

Dolors Calvet, Diputada al Parlamento Epañol en la primera legislatura de la transicion

Montserrat Fernández Garrido,abogada y mediadora para la mujer y familia

Núria Milá, Regidora de “Políticas de Igualdad " del Ayuntamiento de Castelldefels


14.00 – 14.30

Recital poético a cargo del grupo

“LAUTA”

CLAUSURA Y COMIDA FRATERNAL

Unitat Cívica per la República es una organización cultural que tiene el ánimo de difundir y divulgar los valores de la II
República. Igualmente, pretende trabajar entre la ciudadanía para poner rumbo hacia la III República. Con este motivo, nuestras actividades se centran en los aspectos más formativos.
Las V Jornadas Republicanas son pues el resultado de este trabajo que iniciamos hace ya algún tiempo. Estas jornadas son
gratuitas y abiertas al público.

Os agradeceremos que colaboréis con vuestra presencia y que aportéis las ideas que consideréis oportunas. Será entre todas y todos que podremos, a través de la participación, sentir que somos auténticas ciudadanas y auténticos ciudadanos de pleno
derecho.

Organiza:

Unitat Cívica per la República (UCR)

con la colaboración del Memorial Democràtic, Departament Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya

dijous, 29 de novembre del 2007

NOVELA CUBANA CONTEMPORARNEA

COMENTERIO DE IRENE

¿ En que estarán pensando los escalares ? de Juan Carlos Romero Mestre


Juan Carlos Romero elige una carta de presentación arriesgada para su primera novela, una pregunta que traslada al lector “¿En qué estarán pensando los escalares?”. La pregunta que lleva por título la novela del autor ofrece la clave que sostendrá el leitmotiv de toda la novela y marcará la pauta de su relación con el lector/a.

El escalar o también conocido como pez Ángel configura la metáfora a partir de la cual son atrapados los protagonistas. Los escalares son peces que se desplazan en grupos y aunque provienen de la región central de Brasil, son ocupantes habituales de acuarios y peceras. Su vistosidad y colorido los convierte en un tipo de vertebrado muy buscado. A pesar de la innegable belleza que los acuarios poseen, así como de la tranquilidad que brindan a quienes contemplan los lentos y suaves deslizamientos de sus ocupantes, no dejan de estar atrapados en un pequeño ecosistema, aislado, cerrado e impermeable.

Narrado en primera persona, el protagonista desgrana las historias de sus amigos y amigas de la adolescencia: la historia de Tatiana, Isabel, Josefina, Katina, Mausutt, Fernando, Wilfredo, Vega, Odalys, Yamila, Pavel,…, jóvenes adolescentes en la Cuba post-revolucionaria. Historias que se configuran como una pecera de bellos escalares, encerrados entre los límites de la isla. Niños ricos, pertenecientes a esa selecta y selectiva clase de padres que conforman los cargos dirigentes de Cuba.

Escindida en dos, un antes y un después, propio del recuerdo que marca una etapa importante e imborrable en la vida de las personas, la historia arranca con el ansia de la conquista de una pretendida madurez, idealizada en extremo por esa prisas por crecer que imprime la adolescencia. Ánimos dispuestos a extraer la máxima sustancia a la vida: el doloroso placer del primer amor, el despertar sexual, las bromas, las burlas y provocaciones, el ambiente convulso, la guerra fría, la música de los años ochenta… son algunos de los elementos que envuelven la primera etapa del libro.

La segunda parte retrata la vida de algunos de los anteriores protagonistas, su lucha por sobrevivir junto al miedo constante por única compañía. El intento de huida de esa pecera cuyas paredes les tiene atrapados y a la que las propias normas de supervivencia les ancla entre sus reducidos límites. Cada uno a su manera, intentando sobrevivir aunque se muera en el intento.

El hilo conductor de esta historia coral se centra en el negro José, un babalawo santero, curandero, consultor espiritual, poseedor de remedios y fórmulas para la salud del cuerpo y de la mente. La figura del santero es el punto de inflexión; aquél cuyos protagonistas recuerdan demasiado tarde o demasiado poco, o al que nunca se prestó suficiente atención. La importancia del negro José se revela casi con discreción, dejando al lector la oportunidad de atar los hilos. Un misterio sin duda bien manejado, pero al que el autor podría haber extraído mayor beneficio. Pero tampoco es posible obviar el carácter crítico que impregna la obra con respecto a las prácticas represivas, mal denominadas revolucionarias y que conforman cual telón de fondo las desgracias e infortunios de los protagonistas:

“Toda revolución termina por fortalecer al régimen que se propuso derribar” (p.254).

Lectura ágil y dinámica, donde se suceden numerosos acontecimientos, en el que el transcurso del tiempo y la recopilación de anécdotas es tal, que en ocasiones resulta algo confuso. Novela coral donde cada personaje deviene un ejemplo, un recuerdo, una víctima. El autor ofrece numerosos elementos que vienen a crear un mundo de sutilezas en relación a la impotencia, la frustración, el destierro, la soledad, el amor perdido,… emociones todas ellas revestidas de un manto de nostalgia por las incoherencias de una tierra que a pesar de echarte de casa es añorada con dolor, una tierra a la que sigues perteneciendo y amando. Llanto que se une al lamento por el inexorable transcurso del tiempo y la pérdida de la inocencia que lo acompaña.

“de las risas de la lejana adolescencia, al llanto y al dolor de la inminente madurez” (p.256).

Para cerrar estas palabras, tan solo sugerir especial atención en la cita de Charles Baudelaire que encabeza el libro y cuyas significativas palabras son un claro indicio del sentir que rezuman las palabras de Juan Carlos Romero Mestres.

dissabte, 24 de novembre del 2007

novela cubana

¿En qué estarán pensando los escalares?
de Juan Carlos Romero Mestre
5 Puntos : 2 Votos
Comentario de Juliopez Los escalares son peces preciosos que viven en cautividad dentro de peceras artificiales. Una excelente metáfora para describir una sociedad, la clase dirigente cubana en los años circundantes al término de la guerra fría.La novela, primera del autor, es en esencia un retrato fiel y preciso de un estilo de vida en el que la decadencia ética y la exaltación de los lemas rozan la comicidad.Bien escrita, aunque sin un hilo conductor definido y demasiado pendiente de las pinceladas del paisaje, Juan Carlos Romero pasa por alto –quizá de forma premeditada- la auténtica psicología de los escalares, y no sólo de ellos sino también de quienes los contemplan desde la propia pecera, como sería el caso de José, alter ego de un ideal cubano, un símbolo de inocencia “revolucionaria” que pudo ser pero no fue.Toda la novela, escrita desde la mirada taxativa del narrador, es una manifestación de frustración y fracaso de un régimen, de un sistema incapaz de ofrecer ilusión a su propio sistema operativo, demasiado instalado en la autocomplacencia. La denuncia, podría decirse entonces, es decididamente más explícita y discursiva que implícita o sugerida, aunque para ello el autor se haya tenido que meter a fondo en la piel de los elegidos, o protegidos por el régimen.Es en este último punto donde la confusión está servida y en el que ciertamente no queda claro el lugar desde donde el narrador-protagonista nos cuenta la historia, pues a veces ocurre que es de sus juicios de valor despreciativos hacia una supuesta izquierda de donde parece sacar la fuerza moral para mantenerse dentro del estatus social afín a esa “izquierda”.Una contradicción natural y muy abundante en Cuba, por otra parte, una hiriente paradoja para quienes estamos acostumbrados a ver a este país con ojos somnolientos y amables. En el fondo de la cuestión, pareciera que son los prejuicios (hacia la homosexualidad y el color de piel por ejemplo), y las rudimentarias ideas de “patria o muerte”, lo único capaz de acoplarse con auténtica metamorfosis en todo sistema que se instale en la isla.Construida de una manera inteligente, la arquitectura de la novela es brillante y mantiene al lector atento desde un principio dentro de una trama invisible, en la que son estrellas el sexo y las pesadumbres adolescentes. Las conversaciones, que intentan –quizá desmesuradamente- reflejar un ambiente ocioso e irreflexivo caen a veces en el lenguaje plano y fácil, que nos muestra una pared de pecera opaca, demasiado semejante –quizá construida con esa intención- a las de cualquier escuela burguesa y de alto nivel europea.Por último reseñar la figura del oráculo como emblema salvador de una Cuba que se debate entre entregarse al enemigo o dignificarse. Aunque el modo y la directa crítica hacia una realidad por parte del oráculo, pretenda recogerse en los datos más que en una visión novelada, o costumbrista, como cabía esperar desde un principio. Juliopez

dijous, 22 de novembre del 2007


Juan Carlos Romero Mestre
autor de " ¿ en que estarán pensando los escalares ?
Es pot comprar a la llibreria Bernat c/ Buenos Aires 6 Barcelona

criticado por Teresa Dovalpage
¿En qué estarán pensando los escalares? El título enigmático sorprende y engolosina la imaginación. ¿Qué tendrán que ver peces con pensamiento, a ver? La primera novela de Juan Carlos Romero Mestre responde esta pregunta de ribetes metafóricos. Y la responde bien.
Publicada por Visión Net en España, la obra es un complejo tinglado de voces cubanas que no siempre se hacen oír en la literatura isleña. ¿ En qué estarán pensando....? no ofrece el ya manido escenario de los solares, las jineteras y la cumbancha habaneviejera. Uno de los aciertos de Romero es reflejar un mundo del que se sabe poco-el de los hijos privilegiados del socialismo caribeño.
Los personajes principales son becarios de la Escuela Vocacional Vladimir I. Lenin, la mayoría hijos de dirigentes y acomodados, como se puede ser acomodado en la Cuba de los 80 y los 90. Disfrutan de "casas de descanso" espléndidamente amuebladas para su uso particular, tienen criados, carros, jamón de importación... Digamos que una de las protagonistas es Paris Hilton en versión caribeña. Claro que las flamantes socialites cubanas no se mueven en Bentleys sino en gruñidores, renqueantes Ladas y no compran en Sacks sino en las "diplotiendas" insulares, pero como todo es relativo en esta viña del Señor... En tierra de camellos cualquier cacharro es rey
Por otro lado se mueve el negro José, guardián de la casa de descanso, buena gente, santero y babalao. Su mundo de dioses juerguistas y burlones se enlaza con el de los becarios, a quienes protege, aconseja y cuyo futuro predice por la magia de las orishas. Hay también un espía y un millonario americano, y una muchachuela intrigante y un arquitecto enamorado de Gaudí...

Amores de estudiante, el cambalacheo de un cuadro de Fidelio Ponce, una pizca de tensión policíaca y una mirada futurista al destino de la isla completan esta obra, de indudable interés para los que quieran hurgar en el vientre de la Cuba contemporánea.
Teresa Dovalpage
(La Habana, 1966)
Novelista e investigadora cubana. Terminó una licenciatura en lengua y literatura inglesas y una maestría en literatura española en la Universidad de La Habana. Desde 1996 reside en Estados Unidos. Actualmente vive en Albuquerque y estudia el doctorado en literatura latinoamericana en la Universidad de Nuevo México. Entre sus novelas publicadas se encuentran: A Girl like Che Guevara (en inglés, abril de 2004, Soho Press) y Posesas de La Habana (en español, PurePlay Press, agosto de 2004 finalista premio Herralde año 2006 con la novela La muerte de un murciano en la habana

dimarts, 20 de novembre del 2007

SALVEM EL TIBIDABO

On 20 Nov 2007 19:38:05 +0100, Collserola Parc Natural <info@collserolaparcnatural.org> wrote:
SALVEM EL TIBIDABO!

L'Ajuntament de Barcelona, malgrat la reiterada oposició ciutadana, ha aprovat inicialment el Projecte d'una nova Muntanya Russa al Parc d'Atraccions del Tibidabo, exposat al públic a l'Av.Diagonal 240 2ºn, BOPnº250 18.10.07, que suposa explanar més d'una hectàrea, cimentar 3.000 kg de formigó per cada una de les 109 potes de suport de l'atracció, de 35m d'alt (10pisos).
L'Ajuntament proposa aquesta obra per augmentar la "rendibilitat" del Parc d'Atraccions, que ara és municipal i no un negoci, o sia un bé públic amb funció social, mentre el Parlament de Catalunya discuteix la Declaració de Parc Natural, i quan el Govern ja ha inclós Collserola a la Xarxa Natura 2000, en una demostració d'incoherència. Aquesta no és la primera ni la ùltima obra que amenaça el bosc: per instal.lar el Pèndol es va arrassar un altre troç, i l'afluència no només no va augmentar sino que es van perdre 45.000 visitants l'any: un Parc d'Atraccions avançat hauría d'estar en un entorn més poblat amb accès en Metro. Preocupa la destrucció de Collserola gota a gota, una tala i una obra cada any, per tot el perímetre de l'Espai Natural: un dany irreversible al bosc que ha costat 100 anys regenerar i un increment de trànsil rodat que creen alarma social.

Si vols aturar aquest projecte, signa el manifest i envia-ho als teus amics/amigues i familiars. Gràcies.


http://www.collserolaparcnatural.org

divendres, 9 de novembre del 2007

TERTÚLIA LITERÀRIA


Comentari llibre LA CAVERNA Jose Saramago

Llibreria Bernat c/ Buenos Aires 6 Barcelona

La Montse de la llibrería Bernat va acceptar fer una tertúlia sobre el llibre LA CAVERNA d´en Jose Saramago , llibre de lectura indispensable que reflectís un mon en procés d´extinció i un altre mon que creix i es multiplica.

Una de les tertulianes , l´Anna desprès d´haver fet una introducció per els qui feia temps que havíem llegit el llibre , ens deia que son uns terrissaires que volen vendre en un gran centre comercial( metàfora que es del mon occidental) els productes que feien artesanalment.Els artesans son absorbits per els grans magatzems.

Tots els dies desapareixen especies animals i en sorgeixen d´altres , al final tot torna a la terra com un cicle biològic , metàfora del fang per fer les peces, plats olles i figures , diferentment interpretada per altres contertulians on deien que el fang es un final, un fang que ja no es necessari per el mon, aquest mon globalitzat.

S´anaven exposant en els discursos idees que a mi no em donava temps a dessarrollar , idees a vegades contradictòries entre la llibertat i la seguretat.

Seguir els normes es sempre molt mes fàcil que no seguir-les dons un no sent cap remordiment ni es sent culpable .Ningú somia el que ja te.

La contradicció entre el que penses de la vida i com la vius es altre dels pensaments del llibre , on alguns dels personatges tracten a prou feines d´escollir el seu destí mentres uns altres pateixen creient que l´escullen.

Basada en el mite de Plató que ens deia en la República , forma part d´una trilogia integrada per “ ensayos sobre la ceguera” i “ todos los hombres “ en la primera es la pèrdua de la vista, en la segona es la pèrdua de la memoria i en la caverna la pèrdua de la feina, neurosis a l´ordre del dia.

En la seva escriptura utilitza paràgrafs llargs, per separar els paràgrafs no agafa el punt i a part convencional, el punt i la coma no apareixen mai tampoc els dos punts , les cometes , els parèntesi ni els punts d´interrogació o admiració, la manera de posar els diàlegs es la característica d´en Jose Saramago, no utilitza el punt i a part ni el guio llarg per l´intervenció dels personatges ni els incisos del narrador entre guions sinó que cada intervenció la marca amb l´inicial de la paraula en majúscula , introdueix frases fetes i refranys.

Verosimilitud de les histories i geografies fa la novella perfectament actual.

Llegir i discutir llibres junts es seguir practicant aquesta catarsis que es la lectura compulsiva transformant el mon en el meu gust.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Catalunya sota Espanya' d'Alfons López Tena (2007)

Havia sentit parlar extraordinàriament bé d’aquest llibre, però un cop llegit, em fa la sensació que me n’esperava més. Almenys en l’aspecte jurídic. Alfons López Tena fou membre del CGPJ a petició de CiU, l’òrgan jurídic més important de l’Estat, i ara últimament s’ha destacat arran de la publicació d’aquest llibre, de les seves aparicions televisives en programes de debat i per la fundació del Cercle d’Estudis Sobiranistes juntament amb Hèctor López Bofill, un professor de Dret Constitucional de la UPF i escriptor.

Si el llibre m’ha defraudat en part, no és perquè estigui en descord amb el significat del seu contingut, ni molt menys, sinó perquè jo m’esperava que essent López Tena una figura tan prestigiosa en l’àmbit jurídic, decidiria enfocar el seu al·legat per la independència de Catalunya en la seva experiència en el CGPJ i les decisions que s’hi prenien.

En canvi he constatat astorat com dedica la major part del llibre a la típica retòrica independentista (que és històricament certa i que comparteixo) que podríem trobar en altres autors que no han passat per les mateixes circumstàncies. Tot i així considero que López Tena aconsegueix emmarcar amb encert tots els aspectes de la relació entre Catalunya i Espanya.

Per sort per mi però, dedica la part central del llibre al cas que fa l’aparell judicial espanyol a la Constitució i a l’Estatut que amb textos ambigus han estat buidats de contingut de manera sistemàtica per totes les instàncies del poder judicial. L’autor parla també de com l’Estat espanyol fa cas omís del que diuen tractats internacionals que ell mateix ha ratificat i que haurien de servir per emparar millorar les reivindicacions culturals i polítiques de Catalunya, cosa que és un delicte contra el dret internacional. Com en el cas de la Carta Europea de les Llengües.

El llibre també dedica un capítol a demostrar amb dades contundents l’espoli fiscal a què és sotmesa Catalunya de forma reiterada des de fa trenta anys. I sorprèn llegir que a nivell Europeu també paguem una mica més del que rebem (no gaire però). I una dada interessant, l’any 1930 Catalunya representava el 40% del PIB de l’Estat i els catalans tenien una renda superior en un 87% a la mitjana espanyola. Una guerra civil, quaranta anys de franquisme i trenta de “democràcia a la espanyola” ens han dut al 18% del PIB i a tenir una renda un 22% superior a la mitjana. Us podeu imaginar com estaríem sense tot això oi?

Però la veritat és que el que m’ha impactat i esfereït més però (i el que penso que dóna més la talla de quin país és Espanya), és saber que segons l’Institut Fraser Espanya ocupa el lloc número 53 del món en termes d’independència judicial (rere Mali), i que tant en independència judicial com en imparcialitat, Espanya es troba darrere països com Botswana, Xile, l’Índia, Tailàndia o Jordània.

divendres, 2 de novembre del 2007

maschere sotto la luna


Guió per a la presentació de “Maschere sotto la luna”

CCD F. Bonemasion 18 octubre 2007. Espai: La Cuina

Escenari:

Dues taules amb dues cadires cadascuna on es situen les autores, les lectores i la cantant; i un faristol al mig.







Preàmbul

Mentre el públic entra a la sala i es situa en els seients, es projectaran imatges de les escriptores protagonistes de l’acte: Grazia Deledda i Victor Català. Quan ja tothom estigui situat es tancaran els llums i en la foscor absoluta sonarà la primera cançó.

Veu Rosa Zaragoza

  1. Inici informal:

    Entren les participants, s’asseuen a taula i parlen entre elles de forma distesa. Diàleg:

    - Grazia Delledda és poc coneguda... Isabel Franc

    - Opinió i pregunta ¿quina és la situació de l’autora a Itàlia? Josefa Contijoch

    - Resposta i explicació Neria de Giovanni

    - Opinions personals Loredana Cozzi i Rosa (?)

  1. Notes biogràfiques i bibliografia

    Lectura de l’apartat corresponent del llibre:

    Deledda Loredana pàg. 69

    V. Català Franc pàg. 67

  1. Lectura de l’obra

    fragments llegits per:

    català: Conti i Franc, pàgs, 27 a 38 = Conti llegir rodona, Franc llegir cursiva

italià : Loredana i Neria, pàgs. 39 a 49, Neria llegir rodona, Loredana llegir cursiva, (o llegir la versió en italià, de pàgs. 51 a 60).

4 Final:

Sona la darrera cançó i es fonen els llums

Finalitzat l’acte, al moment de les salutacions, farem els agraïments Franc

- Al CCD F. Bonemaison

- A l’editor de l’obra per la seva tasca i la seva presència a l’acte

- Al públic per la seva assistència

Presentació de les participants:

- La cantant

- Les autores del llibre

- Les lectores

Regal d’un exemplar del llibre al públic assistent, amb unes paraules de l’editor Pierfranco Bruni.

Nota: Amb la cantant es decidirà com i a on s’’intercalen les altres cançons.

maschere sotto la luna

Us convidem a la presentació dramatitzada del llibre:

Maschere sotto la luna

Una cartografia pels territoris literaris de Grazia Deledda i Victor Català

Us convidem a la presentació dramatitzada del llibre:

Maschere sotto la luna

Una cartografia pels territoris literaris de Grazia Deledda i Victor Català

18 d’octubre a les 19’30 h. a La Cuina del CCD Francesca Bonnemaison.

Amb la intervenció de les autores Josefa Contijoch i Neria de Giovanni

Lectures a càrrec de Loredana Cozzi i Isabel Franc

I la participació especial de la cantant Rosa Zaragoza

Us hi esperem !!!

CENTRE DE CULTURA DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON

Edifici Bonnemaison, carrer Sant Pere més baix, 7, 2ª planta, 08003 Barcelona

Tel.: 932 684 218 e-mail: ccd@bonnemaison-ccd.org

http://www.bonnemaison-ccd.org

Amb el suport de:

18 d’octubre a les 19’30 h. a La Cuina del CCD Francesca Bonnemaison.

Amb la intervenció de les autores Josefa Contijoch i Neria de Giovanni

Lectures a càrrec de Loredana Cozzi i Isabel Franc

I la participació especial de la cantant Rosa Zaragoza

Us hi esperem !!!

CENTRE DE CULTURA DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON

Edifici Bonnemaison, carrer Sant Pere més baix, 7, 2ª planta, 08003 Barcelona

Tel.: 932 684 218 e-mail: ccd@bonnemaison-ccd.org

http://www.bonnemaison-ccd.org

Amb el suport de: