dijous, 17 de gener del 2008

la llengua en la historia

la llengua en la historia


1. La llengua en la història 2. Millorar la llengua 1. LA LLENGUA EN LA HISTÒRIA (III) Seguint cronològicament les petjades de la llengua catalana, ens trobem que en els segles XII i XIII i, com diuen Nadal i Prats en la seva Història de la Llengua, ja esmentada en el nostre primer lliurament, "en plena època de la conquesta dels territoris àrabs i del naixement d'una vertadera consciència nacional" sorgeix per un cantó la historiografia escrita en català; i també la llengua catalana que, com veurem, era el vehicle natural de comerciants i mercaders ja des del segle IX, ara, en temps de Jaume I (1208-1276), no solament es desenvolupa en els escrits de negocis, sinó que ja apareixen tractats i lleis de comerç originals i, naturalment, escrits en català. La historiografia catalana comença en els anomenats cronicons escrits en llatí i cal destacar entre altres la Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae. La preocupació nacional del bon rei Jaume I, va fer possible la traducció al català de l'esmentada Gesta, però com indiquen els historiadors, en una versió augmentada i posada al dia. Altres llibres històrics importants, com la Historia Gothica, de l'arquebisbe de Toledo Ximenes de Rada –d'alt valor documental per a tota la península en temps dels visigots- i la De rebus Hispaniae, del mateix autor, varen ser traduïdes el català en els anys 1266 i 1268, en un desig del rei Jaume d'apropar els fets històrics als catalans. (En el pròxim lliurament, completarem la historiografia catalana, dedicant un capítol al fet tan extraordinari de les Quatre Grans Cròniques.) En el món del comerç ja des del segle IX tenim ple coneixement que la llengua que utilitzaven els comerciants catalans era la catalana, una qüestió que sabem pel llibre d'Ibd Khordabeh, mort el 885, Llibre dels camins i els regnes, i en el qual fa referència a la llengua que empraven els jueus en el seu comerç mediterrani. Per altre cantó sabem que en aquell segle el llatí només era emprat per un sector molt minoritari de la població, que podem situar en el clergat i el seu món, i tot això ens fa entendre que, pels negocis, els mercaders s'entenien en català. De la pràctica es passarà amb el temps a les disposicions legals sobre el comerç, i així ja constatem que a l'any 1271 apareixen Les ordenances dels corredors de Llotja, escrit en un molt afinat català. Aquest text original confirma d'una manera definitiva el que dèiem: difícilment s'hauria pogut escriure un text tan important com aquest en llengua catalana, si no existís, i ja de temps enrera, la pràctica normal del català en les transaccions comercials. Quan es creu convenient arbitrar unes ordenances ningú pensa fer-ho en llatí, perquè ja existia un vocabulari ben conegut de tothom: el comerç ja feia anys que parlava en català. JMG LLENGUA CATALANA CATALANANOMS