dimecres, 15 d’octubre del 2008
la elegancia del erizo
Aquestes tertúlies han sigut i son mes que res per transmetre entusiasme perquè com sempre hi ha molts autors per proporcionar oxigen als nostres cervells, l´anterior temporada hem llegit i comentat llibres escrits en èpoques diferents , llocs diferents i escriptors de generacions diferents però amb el denominador que es la bona lectura
un llibre mai deixa indiferent a vegades a mi un llibre es una crisi inclús una bomba d´efectes retardats.
La Elegancia del Erizo, de Muriel Barbery Editorial Seix Barral, S.A Traduccio Isabel Gonzalez Gallarza es la 13 edició
Desprès de les vacances d´estiu fem la tertúlia del llibre " la elegància del Erizo “ Es una novel•la sobre l´amistat , de les coses petites i quotidianes de la vida però no es de fàcil lectura , no es tan sols una novel•la d´entreteniment es una novel•la serena i per gaudi dels petits moments de plaer, encara que hi han hagut parts que m´han semblat poc interessants amb una trama irrel-levant La soledat, l´intel•ligència del individu la lluita de classes, l´utilitat de la psiquiatría es el que m´ha agradat d´aquesta novella vaig comparar- la amb un altre novel•la d´èxit en el seu moment " el mon de Sofia " de Jostein Gaardner Un element de la novella es quan parla de la cultura japonesa a través del Haiku ,fa un homenatge al cineasta Yasujiro Ozu, també al manga i a la cuina japonesa amb metàfores sorprenents de l´interiorisme de les cases orientals com son les portes correderes Renée i Paloma escriuen els seus diaris personals, Renée es la portera de l´edifici on viu Paloma nom que no sabem fins al final ( En Kike em va fer veure que a la contraportada del llibre ja la nombre per el seu nom ).La Renee no te fills, no creu en Deu, no veu la TV Sembla que vagi per el camí de la facilitat que no vol dir felicitat.
Toca moltíssim punts com es la fenomenología que segons en Toni es un monòleg de la consciencia ,de l´equilibri precari i del despertar de la consciencia, parla també del Kairos un concepte grec que vol dir mes o menys el moment propici , l´intuïció del moment, igualment parla de l´art (Bacon )
En unes pàgines del llibre ens explica el perquè del títol de la novel•la ..." el erizo por fuera esta cubierto de puas , una verdadera fortaleza pero por dentro la senzillez de los erizos que son animales falsamente indolentes solitarios y terriblemente elegantes “ .Vivim darrera de afilades pues que ens protegeixen de la gent del voltant ?
Com a passat en altres tertúlies hi ha hagut molta compenetració dons jo que no entenÍa el final perquè creia que era una manera de no sapiger com acabar la novella ,dons per què la necessitat de allunyar-se de les pors i de les tristeses per tenir aquest final ? l perquè aquesta por de Renée a que descobreixin que li agrada Tolstoi.?
Próxim llibre : per el dia 7/10/2008 Desde ahora te acompañaré a casa. Kjell Askildsen. Recomenat per Lluisa i Pilar
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Cementiri Port de la Selva
port de la selva ( violetes )
a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra
des de les blanques parets estretes ,
veus una mica de mar només
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners",
El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa .
El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten.
passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra
des de les blanques parets estretes ,
veus una mica de mar només
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners",
CEMENTIRI DE MARINERS
Quan la passada del vent afina
La tarda tèbia del mes d´agost
Penges com una morta gavina
Dalt de la pedra grisa de rost
Desde les blanques parets estretes
Veus una mica de mar nomes
I encara et poses de puntetes
Blanc cementiri de mariners
Ningú, que als vespres a tu s´atansa
Per la drecera mapa dels horts
Dirà quan vegi l´esquena mansa
Que ets el pacífic hostal dels morts
No et dignifiquen l´antiga esquerda
De les costelles màgics xiprers
Nomes et volta la vinya verda
Blanc cementiri de mariners
Es una vinya plana com totes
Ni tu l´esveres ni pensa en tu
Dels ceps li pengen les fràgils gotes
Tornassolades del vi madur
Aquelles besties que sol haver.hi
En la pelada pau dels costers
Se´t fan amigues sense misteri
Blanc cementiri d mariners
Tan a les clares com a les fosques
Res de basardes res de perills
Tots els migdies zumzeig de mosques
Tots els capvespres desmai de grills
I a trenc de lá lbada lleu transparència
Còbits que pinten pels olivers
I sempre un clima d´indiferència
Blanc cementiri de mariners
Dins la badia de fustes fartes
De sal i pesca, mullen el llom
Els homes passen del joc de cartes
A l´opalina g`gràcia del rom
Les dones seuen a les cadires
Amb aquells aires manifassers...
I ningú pensa que tu respires
Blanc cementiri de mariners
I ve que un dia la veu ressola
D´una campana llagrimejant;
I gent negrenca acorriola
Seguint la vinya del teu voltant
La caixa llisa puja la costa
Tu, ni la mires; ja saps qui ès
Sense reverencia reps el teu hoste
Blanc cementiri de mariners
I els que te´l duen mentre la pala
Remou la terra, nets de corcó
Pensen quina hora i en quina cala
I amb qui els pertoca calor l´artó
Els crida el tràngol i la mullena
Cara impassibles baixen desprès
Al teu silenci girats d´esquena
Blanc cementiri de mariners
Si el mar el fúria bot i deliri
I es embranzida i es cos a cos
Qui s´en recorda del cementiri
Del gris de nacre del seu repòs ?
Tu ho saps comprendre per això no poses
Guarnir-te d´arbres ni de cloquers
Tu saps comprendre totes les coses
Blanc cementiri de mariners
Ells fan la ruta de la pobresa
Tu fas el somni de l´infinit
Si ells es resignen a anà a l´encesa
També et resignes a llur oblit
Perquè et resignes perquè t´adones
Del que es el sempre i es el que mai mes
Jo et vinc a veure moltes estones
Blanc cementiri de mariners
Jo el vinc a veure per la drecera
Seguint les vinyes deixant el port
I em vivifiques amb la manera
Clara i tranquil·la de dir la mort
La mort com una gran companyia
Neta de tèrbols crits baladres...
La mort com feina de cada dia
Mig de tristesa mig d´alegria...
Del llibre ancora i estrelles
trobada literària Kosmópolis 2008
A la trobada literària de literatura
( Del 22 al 26 d´octubre de2008 )
Adreça CCCB C/ Montalegre, 5 - 08001 Barcelona kosmopolis@cccb.org www.cccb.org/kosmopolis
Adreça llibreria Bernat C/ Buenos Aires nº 6 08029 Barcelona 08029 tel 934100990