port de la selva ( violetes )
a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra
des de les blanques parets estretes ,
veus una mica de mar només
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners",
El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa .
El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten.
passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra
des de les blanques parets estretes ,
veus una mica de mar només
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners",
CEMENTIRI DE MARINERS
Quan la passada del vent afina
La tarda tèbia del mes d´agost
Penges com una morta gavina
Dalt de la pedra grisa de rost
Desde les blanques parets estretes
Veus una mica de mar nomes
I encara et poses de puntetes
Blanc cementiri de mariners
Ningú, que als vespres a tu s´atansa
Per la drecera mapa dels horts
Dirà quan vegi l´esquena mansa
Que ets el pacífic hostal dels morts
No et dignifiquen l´antiga esquerda
De les costelles màgics xiprers
Nomes et volta la vinya verda
Blanc cementiri de mariners
Es una vinya plana com totes
Ni tu l´esveres ni pensa en tu
Dels ceps li pengen les fràgils gotes
Tornassolades del vi madur
Aquelles besties que sol haver.hi
En la pelada pau dels costers
Se´t fan amigues sense misteri
Blanc cementiri d mariners
Tan a les clares com a les fosques
Res de basardes res de perills
Tots els migdies zumzeig de mosques
Tots els capvespres desmai de grills
I a trenc de lá lbada lleu transparència
Còbits que pinten pels olivers
I sempre un clima d´indiferència
Blanc cementiri de mariners
Dins la badia de fustes fartes
De sal i pesca, mullen el llom
Els homes passen del joc de cartes
A l´opalina g`gràcia del rom
Les dones seuen a les cadires
Amb aquells aires manifassers...
I ningú pensa que tu respires
Blanc cementiri de mariners
I ve que un dia la veu ressola
D´una campana llagrimejant;
I gent negrenca acorriola
Seguint la vinya del teu voltant
La caixa llisa puja la costa
Tu, ni la mires; ja saps qui ès
Sense reverencia reps el teu hoste
Blanc cementiri de mariners
I els que te´l duen mentre la pala
Remou la terra, nets de corcó
Pensen quina hora i en quina cala
I amb qui els pertoca calor l´artó
Els crida el tràngol i la mullena
Cara impassibles baixen desprès
Al teu silenci girats d´esquena
Blanc cementiri de mariners
Si el mar el fúria bot i deliri
I es embranzida i es cos a cos
Qui s´en recorda del cementiri
Del gris de nacre del seu repòs ?
Tu ho saps comprendre per això no poses
Guarnir-te d´arbres ni de cloquers
Tu saps comprendre totes les coses
Blanc cementiri de mariners
Ells fan la ruta de la pobresa
Tu fas el somni de l´infinit
Si ells es resignen a anà a l´encesa
També et resignes a llur oblit
Perquè et resignes perquè t´adones
Del que es el sempre i es el que mai mes
Jo et vinc a veure moltes estones
Blanc cementiri de mariners
Jo el vinc a veure per la drecera
Seguint les vinyes deixant el port
I em vivifiques amb la manera
Clara i tranquil·la de dir la mort
La mort com una gran companyia
Neta de tèrbols crits baladres...
La mort com feina de cada dia
Mig de tristesa mig d´alegria...
Del llibre ancora i estrelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada