dimecres, 1 d’octubre de 2008

Cementiri Port de la Selva

port de la selva ( violetes )

a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",



El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa .

El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten.

passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",

CEMENTIRI DE MARINERS

Quan la passada del vent afina

La tarda tèbia del mes d´agost

Penges com una morta gavina

Dalt de la pedra grisa de rost

Desde les blanques parets estretes

Veus una mica de mar nomes

I encara et poses de puntetes

Blanc cementiri de mariners

Ningú, que als vespres a tu s´atansa

Per la drecera mapa dels horts

Dirà quan vegi l´esquena mansa

Que ets el pacífic hostal dels morts

No et dignifiquen l´antiga esquerda

De les costelles màgics xiprers

Nomes et volta la vinya verda

Blanc cementiri de mariners

Es una vinya plana com totes

Ni tu l´esveres ni pensa en tu

Dels ceps li pengen les fràgils gotes

Tornassolades del vi madur

Aquelles besties que sol haver.hi

En la pelada pau dels costers

Se´t fan amigues sense misteri

Blanc cementiri d mariners

Tan a les clares com a les fosques

Res de basardes res de perills

Tots els migdies zumzeig de mosques

Tots els capvespres desmai de grills

I a trenc de lá lbada lleu transparència

Còbits que pinten pels olivers

I sempre un clima d´indiferència

Blanc cementiri de mariners

Dins la badia de fustes fartes

De sal i pesca, mullen el llom

Els homes passen del joc de cartes

A l´opalina g`gràcia del rom

Les dones seuen a les cadires

Amb aquells aires manifassers...

I ningú pensa que tu respires

Blanc cementiri de mariners

I ve que un dia la veu ressola

D´una campana llagrimejant;

I gent negrenca acorriola

Seguint la vinya del teu voltant

La caixa llisa puja la costa

Tu, ni la mires; ja saps qui ès

Sense reverencia reps el teu hoste

Blanc cementiri de mariners

I els que te´l duen mentre la pala

Remou la terra, nets de corcó

Pensen quina hora i en quina cala

I amb qui els pertoca calor l´artó

Els crida el tràngol i la mullena

Cara impassibles baixen desprès

Al teu silenci girats d´esquena

Blanc cementiri de mariners

Si el mar el fúria bot i deliri

I es embranzida i es cos a cos

Qui s´en recorda del cementiri

Del gris de nacre del seu repòs ?

Tu ho saps comprendre per això no poses

Guarnir-te d´arbres ni de cloquers

Tu saps comprendre totes les coses

Blanc cementiri de mariners

Ells fan la ruta de la pobresa

Tu fas el somni de l´infinit

Si ells es resignen a anà a l´encesa

També et resignes a llur oblit

Perquè et resignes perquè t´adones

Del que es el sempre i es el que mai mes

Jo et vinc a veure moltes estones

Blanc cementiri de mariners

Jo el vinc a veure per la drecera

Seguint les vinyes deixant el port

I em vivifiques amb la manera

Clara i tranquil·la de dir la mort

La mort com una gran companyia

Neta de tèrbols crits baladres...

La mort com feina de cada dia

Mig de tristesa mig d´alegria...

Del llibre ancora i estrelles