dimarts, 30 de desembre del 2008

Tumba de Gertrudis Gomez de Avellaneda ( profanación )




PROFANACION DE LA TUMBA DE GERTRUDIS GOMEZ DE AVELLANEDA

Estimados amigos y periodistas:

Dice el periodista Felix Machuca, en el ABC del 11 de diciembre, que el Ayuntamiento de Sevilla, a petición de Cuba, va a permitir la exhumación y envío de los restos mortales a la isla, de Gertrudis Gómez de Avellaneda que descansa, junto a su marido y hermano en el Cementerio de San Fernando de Sevilla. Este acto, si se realiza, estará en contra de la última voluntad de la escritora ya que dejó escrito ante notario sus últimas voluntades. El ayuntamiento de Sevilla, si es cierta esa noticia, cometerá la profanación de su cadáver. Y los sevillanos, si lo permitimos, estaremos cometiendo también un delito de profanación

Envío fotografía y copio parte de su testamento en el que ella ordena que a su muerte la entierren en Sevilla y que traigan desde la Habana los restos de su marido para enterrarla con ella.

La Avellaneda fue una de las más importantes escritoras españolas del siglo XIX. Simplemente nació en Cuba, pero vivió en nuestro país desde que era joven. Sus dos grandes amores, Cepeda y Tassara; sus dos maridos, Pedro Sabater y Domingo Verdugo; su unica hija, Brenilde, a la que perdió en pocos meses y toda su extensa obra nació y se desarrolló en nuestro país.

En su último testamento dice que desea ser enterrada junto a su marido en Sevilla, en el Cementerio de San Fernando ¿Cómo es posible que el ayuntamiento de Sevilla pretenda contravenir el deseo último de Gertrudis Gómez de Avellaneda?

El testamento del que envío copia dice:

"Ordeno que provisionalmente sea colocado mi cadáver en un nicho de la Sacramental de San Mártín, San Ildefonso y San Marcos, hasta que transcurrido el tiempo señalado por la Ley, se le traslade a Sevilla, donde descansará definitivamente en la tumba de familia que allá existe en el Cementerio de San Fernando, y que fue hecho a costa mía y de mi cuñada (...) y los dos nichos del otro lado, me pertenecen a mí, queriendo sean colocados mis restos mortales en uno de ellos y en el otro los de mi marido Don Domingo Verdugo, cuyo cuerpo yace en el cementerio general de la Habana, desde diciembre de 1863; pero que es mi voluntad sea también trasladado a Sevilla a costa de la parte de mis bienes que he reservado para cumplimiento de las disposiciones contenidas en esta memoria. En el mármol que cubre los dos nichos que poseo en la indicanda tumba de familia, quiero se pongan los nombres de mi marido y el mío, y que en la capilla que hay sobre el Panteón, se coloque el cuadro del Señor Crucificado, que se hallará en mi dormitorio bajo el dosel de seda encarnado..."

¿Vamos a permitir que se la lleven en contra de su última voluntad? ¿Qué pretende el Ayuntamiento de Sevilla? ¿No es acaso sagrado respetar la decisión de los muertos?

Ruego difundan este correo y copien y peguen este texto con su firma en la dirección del Ayuntamiento de Sevilla
http://www.sevilla.org/impe/sevilla/buzon?idActivo=H1003&idSeccion=H1003&vE=D4268,9,15

dissabte, 29 de novembre del 2008

tertulia Que es el Que

Qué es Qué Dave Eggers ( Bòston 1970 ) ,literatura Mondadori
Traducció Toni Hill Gumbao 1ª Edició / 524 págs . 23.9 euros
Títol original " What is the what .un títol que recull la pregunta que els dinkas fan en el creador de quan Deu va crea a l´home de les tribus moyiang del sur del Sudan, els hi varen deixar escollir entre dos regals : el ramats o el què .
"Què es el què ? va preguntar el primer home però mai va tenir resposta , com el QUÈ era lo desconegut varen acabar escollin el ramat .Durant milers d´anys els moyiang varen creure haver escollit el correcte.."
Que es el què, es la biografia novel•lada , narrada en primera persona de Valentino Achak Deng (www.valentinoachakdeng.com), un refugiat sudanès que Eggers va conèixer a traves de la Lost Boys Foundation. Que es el Que es una pregunta sobre l´origen que te molts nivells d´interpretació .
Els musulmans del nord no son fonamentalistes dons els fonamentalistes islàmics nomes son una petita élite de Jartum que avui odien tant els musulmans com els cristians
Eggers destina els drets d´aquesta trista història de Valentino a la fundació que aviat inaugurarà a Marial Bai , el poblet on va néixer, una escola secundaria .
En Dave Eggers va ser un dels autors que va assistir a Kosmopolis08 a Barcelona en aquest mes d´octubre ,va se una de les raons per el que es va escollir el llibre
En Kike i la Montse varen assistir a la seva dissertació en el CCCB i ens explicaven el tarannà humorístic i gran comunicador, sorprenentment fent poca propaganda del seu llibre, Dave Eggers va parlar del seu compromís amb el treball diari d´escoles i professors i del seu objectiu principal : reduir les dificultats en aprenentatge dels estudiants i involucrar-los en la lectura
Que es el Que es una novel•la emocionant , escrit amb humor tot explicant la tràgica infància de Valentino Achak Deng de l´increïble capacitat per suportar les mes grans atrocitats , les desil•lusions del pobla del sur del Sudan, la brutalitat de la guerra civil, la misèria i la lluita per sobreviure, es un llibre per recomanar ,crec que la vida de Valentino s´ha d´anar explicant una i una altre vegada .
Un sacerdot li diu amb en Deng quan estava a Etiòpia " creo que tienes el don de hacer a los otros ver "
En el sur del Sudan viuen els dinkas desde el segle X en els dos costat del Nil, parlen una llengua pròpia del grup de nilo-sahariano son uns tres milions dividits en 21 grup cada un amb el seu propi líder , recomano clicar a Internet Dinkas per veure l´aspecte físic molt determinant dons els sudanesos son reconeguts ,el seu aïllament ha fet que la sang resulti inalterable
la capital del Sudan es Jartum musulmana i fonamentalista massacren a les poblacions cristianitzades i esclavitza en els negres on viuen les ètnies Dinkas i Nuers, un dels amic de Valentino es de l´ètnia Nuer,
ELPS( Exercit liberacio del poble sudanès ) el seu líder Jhon Garang ( diuen que va morir en accident d´helicòpter ) subvencionat per el govern comunista de Eritrea .
A la vegada hi han conflictes tribals i els dinkas son expulsats de Etiòpia per els anyuaks ... una gran tragèdia
hi ha gana,disenteria, malària,son ajudats per la ONU i ACNUR, tot axo ens explica el llibre.
KAKUMA el mes gran camp de refugiats del mon, al nord-est de Kenya a 100 km de de la frontera amb Sudan( Kenya) i conviuen mes de 80 mil persones
Desprès d´haver llegit aquesta historia ya no sabem per QUÉ , ni el QUÉ,ni que es el QUÉ , la Pilar va fer la reflexió de que el QUE pot ser Amèrica , l´esperança d´anar Amèrica , però em pregunto qui ens tornarà els milions de morts d´aquet genocidi ? quan la pilar ens preguntava a nosaltres Que es el Que ? jo concretament no se contestar.
En Valentino va explicant en el llibre que a Estats Units hi ha apr. . 300 sudaneses que estan en contacte els uns amb els altres, aquest nens perduts allà al Sudan no tenen a ningú mes, una de les sorpreses d´en Valentino un cop a Amèrica va ser que ni els homes me poderosos i rics podien tenir mes d´una esposa i el trist de tot va ser per ell, veure que l´enemic eren els afroamericans

Llocs de la web:
http://www.queeselque.com
http://www.valentinoachakdeng.org

llibre per la pròxima tertúlia del dia 9 desembre 2008 recomanat per kike Sentis C. S. Lewis, en Una pena en observación (Anagrama, 2004)

dijous, 6 de novembre del 2008

Desde ahora te acompañaré a casa

Tertúlia 7/10/2008 Dècima tertúlia segona de la segona temporada

Aquesta tertúlia la Montse Otzet i la Carme del Val no han vingut per poguer anar a l´inauguració del teatre Goya, en canvi per primer cop han assistit dos tertulianes la Mònica i la Montserrat


Desde ahora te acompañaré a casa Kjell Askildsen ( Mandal, 1929 )
Traducción Kirsti Baggethun y Asuncion Lorenzo , colección Lengua de Trapo Madrid 2008 160 páginas , 16.90 euros
Altres edicions /coleccions :
Colección de bolsillo Barcelona 2008 -253 páginas ... 7.95 euros
Editorial Alfaguara 218 páginas 16 euros

Es un escriptor Askildsen de nom inpronunciable,un autor norueg que ha escrit nomes 10 llibres al llarg de la seva vida casi tots son relats .
El llibre " desde ahora de acompañare a casa " va ser el primer que va escriure l´any 1953 i prohibid per " inmoral" en la biblioteca pública de la seva ciutat natal ,els seus relats son una crítica de la sociedat contemporánea,els temes preferids son : la vellessa , la familia i el matrimoni tambe hi ha una de les seves obssessions que es Deu
Es traductor de Becket al norueg .
Ell considera esencial expresar -se amb la seva llengua materna i casi sempre contesta les entrevistes amb norueg
Once son els relats d´aquest llibre que son tot un aconteixament ,hem observat l´evolució desde el primer relat fins a l´ultim , la trama està plena de sutils sugeriencies que fan treballar l´imaginació i fan reflexionar .
El que dona titul al llibre " desde ahora te acompañaree a casa " explica la primera relación sexual
Te una bona dosi de soletat encara que en Kike , bon psiquiatre per cert, li ha semblat que no ,que el fet de dir t´acompanyarÉ a casa ja implica no està sol.
En l´altre relat "Nada por nada " ens fa sentir incomodes explicant la baralla silenciosa d´un matrimoni de vacances ,
tambe ens fa sentir amb uns nus a la gola escoltar la conversa d´un pare de familia en " encuentro "
Cosa paradojica jo no vaig acabar el llibre ,encara que interesant amb semblaven tots els contes iguals i gracies els comentaris de la tertulia he descobert uns relats magnifics, cal dir que amb efecta devastador per les meves neurones pero el llibre no amarga, Kejll Askildsen te una frase que diu que " El que explica la veritat menteix i el que explica la ficcio diu la veritat "
La Pilar amb el sempre bon criteri deia que tots els relats tenen un punt de trobada com un vertix que no saps ben be quin es ,si es la mare, el germà la cunyada .
Uno se hace escritor leyendo, ens diu Kjell Askildsen...


Llibres publicats aqui de Kjell Askildsen
Los perros de Tesalónica (LENGUA DE TRAPO 2006),
Un vasto y desierto paisaje (LENGUA DE TRAPO 2002,) Premio de la Crítica en Noruega, 1983
Últimas notas de Thomas F (LENGUA DE TRAPO 2003,) de nuevo Premio de la Crítica en Noruega)

En "Babelia" entrevistan a Askildsen.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

la elegancia del erizo

Tertúlia literària 3/setembre 2008 ,novena tertúlia i primera de la segona temporada
Aquestes tertúlies han sigut i son mes que res per transmetre entusiasme perquè com sempre hi ha molts autors per proporcionar oxigen als nostres cervells, l´anterior temporada hem llegit i comentat llibres escrits en èpoques diferents , llocs diferents i escriptors de generacions diferents però amb el denominador que es la bona lectura
un llibre mai deixa indiferent a vegades a mi un llibre es una crisi inclús una bomba d´efectes retardats.
La Elegancia del Erizo, de Muriel Barbery Editorial Seix Barral, S.A Traduccio Isabel Gonzalez Gallarza es la 13 edició
Desprès de les vacances d´estiu fem la tertúlia del llibre " la elegància del Erizo “ Es una novel•la sobre l´amistat , de les coses petites i quotidianes de la vida però no es de fàcil lectura , no es tan sols una novel•la d´entreteniment es una novel•la serena i per gaudi dels petits moments de plaer, encara que hi han hagut parts que m´han semblat poc interessants amb una trama irrel-levant La soledat, l´intel•ligència del individu la lluita de classes, l´utilitat de la psiquiatría es el que m´ha agradat d´aquesta novella vaig comparar- la amb un altre novel•la d´èxit en el seu moment " el mon de Sofia " de Jostein Gaardner Un element de la novella es quan parla de la cultura japonesa a través del Haiku ,fa un homenatge al cineasta Yasujiro Ozu, també al manga i a la cuina japonesa amb metàfores sorprenents de l´interiorisme de les cases orientals com son les portes correderes Renée i Paloma escriuen els seus diaris personals, Renée es la portera de l´edifici on viu Paloma nom que no sabem fins al final ( En Kike em va fer veure que a la contraportada del llibre ja la nombre per el seu nom ).La Renee no te fills, no creu en Deu, no veu la TV Sembla que vagi per el camí de la facilitat que no vol dir felicitat.
Toca moltíssim punts com es la fenomenología que segons en Toni es un monòleg de la consciencia ,de l´equilibri precari i del despertar de la consciencia, parla també del Kairos un concepte grec que vol dir mes o menys el moment propici , l´intuïció del moment, igualment parla de l´art (Bacon )
En unes pàgines del llibre ens explica el perquè del títol de la novel•la ..." el erizo por fuera esta cubierto de puas , una verdadera fortaleza pero por dentro la senzillez de los erizos que son animales falsamente indolentes solitarios y terriblemente elegantes “ .Vivim darrera de afilades pues que ens protegeixen de la gent del voltant ?
Com a passat en altres tertúlies hi ha hagut molta compenetració dons jo que no entenÍa el final perquè creia que era una manera de no sapiger com acabar la novella ,dons per què la necessitat de allunyar-se de les pors i de les tristeses per tenir aquest final ? l perquè aquesta por de Renée a que descobreixin que li agrada Tolstoi.?
Próxim llibre : per el dia 7/10/2008 Desde ahora te acompañaré a casa. Kjell Askildsen. Recomenat per Lluisa i Pilar

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Cementiri Port de la Selva

port de la selva ( violetes )

a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",



El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa .

El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten.

passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",

CEMENTIRI DE MARINERS

Quan la passada del vent afina

La tarda tèbia del mes d´agost

Penges com una morta gavina

Dalt de la pedra grisa de rost

Desde les blanques parets estretes

Veus una mica de mar nomes

I encara et poses de puntetes

Blanc cementiri de mariners

Ningú, que als vespres a tu s´atansa

Per la drecera mapa dels horts

Dirà quan vegi l´esquena mansa

Que ets el pacífic hostal dels morts

No et dignifiquen l´antiga esquerda

De les costelles màgics xiprers

Nomes et volta la vinya verda

Blanc cementiri de mariners

Es una vinya plana com totes

Ni tu l´esveres ni pensa en tu

Dels ceps li pengen les fràgils gotes

Tornassolades del vi madur

Aquelles besties que sol haver.hi

En la pelada pau dels costers

Se´t fan amigues sense misteri

Blanc cementiri d mariners

Tan a les clares com a les fosques

Res de basardes res de perills

Tots els migdies zumzeig de mosques

Tots els capvespres desmai de grills

I a trenc de lá lbada lleu transparència

Còbits que pinten pels olivers

I sempre un clima d´indiferència

Blanc cementiri de mariners

Dins la badia de fustes fartes

De sal i pesca, mullen el llom

Els homes passen del joc de cartes

A l´opalina g`gràcia del rom

Les dones seuen a les cadires

Amb aquells aires manifassers...

I ningú pensa que tu respires

Blanc cementiri de mariners

I ve que un dia la veu ressola

D´una campana llagrimejant;

I gent negrenca acorriola

Seguint la vinya del teu voltant

La caixa llisa puja la costa

Tu, ni la mires; ja saps qui ès

Sense reverencia reps el teu hoste

Blanc cementiri de mariners

I els que te´l duen mentre la pala

Remou la terra, nets de corcó

Pensen quina hora i en quina cala

I amb qui els pertoca calor l´artó

Els crida el tràngol i la mullena

Cara impassibles baixen desprès

Al teu silenci girats d´esquena

Blanc cementiri de mariners

Si el mar el fúria bot i deliri

I es embranzida i es cos a cos

Qui s´en recorda del cementiri

Del gris de nacre del seu repòs ?

Tu ho saps comprendre per això no poses

Guarnir-te d´arbres ni de cloquers

Tu saps comprendre totes les coses

Blanc cementiri de mariners

Ells fan la ruta de la pobresa

Tu fas el somni de l´infinit

Si ells es resignen a anà a l´encesa

També et resignes a llur oblit

Perquè et resignes perquè t´adones

Del que es el sempre i es el que mai mes

Jo et vinc a veure moltes estones

Blanc cementiri de mariners

Jo el vinc a veure per la drecera

Seguint les vinyes deixant el port

I em vivifiques amb la manera

Clara i tranquil·la de dir la mort

La mort com una gran companyia

Neta de tèrbols crits baladres...

La mort com feina de cada dia

Mig de tristesa mig d´alegria...

Del llibre ancora i estrelles

trobada literària Kosmópolis 2008

La Llibreria Bernat s´hi apunta e invita a na tu i a n´els teus els amics

A la trobada literària de literatura





( Del 22 al 26 d´octubre de2008 )

La Bernat s´hi apunta regalant una entrada per tot el dia de les 11.00h - 23.00h comprant a la seva llibreria del carrer Buenos Aires nº 6 un dels llibres dels autors participants a Kòsmopolis 08.

La Bernat s´hi apunta a fer coneixer a :Dave Eggers ( Què és el què), Hari kunzru,( Leila.exe (2004) Jhon Lee Anderson, Robert Coover,( A Child Again 2005) David Rieff (Swimming in a Sea of Death (2008),,Enric Cassasses,( Cançons d’amor i de revolució (2007).), Sam Abrams (Vers projectiu )Donna Leon ( La noia dels seus somnis 2008 ),Tzvetan Todorov ( El espiritu de la ilustración 2008) ),J.MCoetzee(Diari d'un mal any),Roger Bartra,( Culturas líquidas en la tierra baldía,2008 ) John Giorno ( La Sabiduría de las brujas 2008),Perejaume,( L´obra i la por 2007)Gao Xingjiàn (Contra los Ismos 2007)

La Bernat s´hi apunta a fer escoltar a: Lou Reed i Laurie Anderson Aquest músics -i també poetes-, van prestar les seves veus perquè poetes catalans com Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli, etc. es deixessin sentir, en anglès, en un recital estrenat a Nova York, dintre del programa Made in Catalunya. Lou Reed va llegir el poema “America” d´Enric Cassases a Baryshnikov Arts Center 2007

- Horari Kosmopolis en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Adreça CCCB C/ Montalegre, 5 - 08001 Barcelona kosmopolis@cccb.org www.cccb.org/kosmopolis

Adreça llibreria Bernat C/ Buenos Aires nº 6 08029 Barcelona 08029 tel 934100990

tallerdeideas@telefonica.net



diumenge, 7 de setembre del 2008

NNobel Peace Prize for Dr. Oscar Elias Biscet Petition

He rebut aquesta campanya per reunir firmes en un document que s` enviarà a Nacions Unides, al Comité Norueg per el Nobel, a la OEA, el Congres de Estats Units, la Unió Europea i els premis Nobel, solicitant li sigui donat en el prespner polític cubà Dr. Oscar Elías Biscet. Aquí deixo el link pero qui vulgui firmar :http://www.petitiononline.com/OEB6197/petition.html



Nosotros, los firmantes, quisiéramos pedir la nominación para Premio Nobel de la Paz del Dr. Oscar Elías Biscet. Sin embargo, por ser esta Nominación solo aceptada de representantes de algún gobierno, previos ganadores, Profesores y Rectores de Universidades, Científicos y otros, no así de ciudadanos comunes, quisiéramos contar con su apoyo para tal causa.

El Dr. Biscet fue uno de los creadores y Presidente de la FUNDACIÓN LAWTON DE DERECHOS HUMANOS que se fundó en 1997 en La Habana, Cuba, como organización no gubernamental, pacífica y humanitaria, que promulga los principios establecidos por la Declaración Universal por los Derechos Humanos. La Fundación Lawton de Derechos Humanos promueve el estudio, la defensa y la denuncia de violaciones de derechos humanos dentro de Cuba y dondequiera que se violen los derechos y libertades de los seres humanos.

En estos momentos el Dr. Biscet, que nació de orígenes humildes en La Habana, Cuba, el 20 de julio de 1961 y en 1985 obtuvo su título en Medicina, con especialización en Medicina Interna, se encuentra preso acusado de haber violado el Artículo 91 del Código Penal de Cuba que se refiere a delitos contra la seguridad del estado. Sin embargo, su verdadero “delito” fue querer reunirse en La Habana con un grupo de activistas de derechos humanos de Matanzas como parte del proyecto Club de Amigos de los Derechos Humanos.

El grupo llevó a cabo un acto no violento de desobediencia civil durante el cual se acostaron frente a la casa y gritaron: “¡Vivan los derechos humanos!” y “¡Libertad para los presos políticos!”. Durante esta actividad arrestaron a los manifestantes pacíficos y los llevaron a la Décima Unidad de la Policía Nacional Revolucionaria en la Avenida Acosta. Durante esta detención, el Dr. Biscet estuvo preso en un calabozo por 19 días. Después de cumplir varios meses de prisión y de ser trasladado de Villa Marista a la Prisión Combinado del Este en abril de 2003, se le acusó, en un juicio sumario, y se le condenó a 25 años de prisión. Actualmente, este pacífico activista a favor de los derechos humanos, cristiano devoto, seguidor de las filosofías de H.D. Thoreau, Gandhi, Dalai Lama y Martin Luther King, Jr., continúa preso por su lucha a favor de que se restaure la justicia en Cuba.

El Dr. Oscar Elías Biscet es merecedor, y lo ha demostrado con su lucha firme y pacifica a favor de los Derechos Humanos, del Premio Nobel de la Paz, por lo que esperamos contar con su apoyo.

Sinceramente,

Sincerely,