dimecres, 1 d’octubre del 2008

Cementiri Port de la Selva

port de la selva ( violetes )

a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",



El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa .

El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten.

passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",

CEMENTIRI DE MARINERS

Quan la passada del vent afina

La tarda tèbia del mes d´agost

Penges com una morta gavina

Dalt de la pedra grisa de rost

Desde les blanques parets estretes

Veus una mica de mar nomes

I encara et poses de puntetes

Blanc cementiri de mariners

Ningú, que als vespres a tu s´atansa

Per la drecera mapa dels horts

Dirà quan vegi l´esquena mansa

Que ets el pacífic hostal dels morts

No et dignifiquen l´antiga esquerda

De les costelles màgics xiprers

Nomes et volta la vinya verda

Blanc cementiri de mariners

Es una vinya plana com totes

Ni tu l´esveres ni pensa en tu

Dels ceps li pengen les fràgils gotes

Tornassolades del vi madur

Aquelles besties que sol haver.hi

En la pelada pau dels costers

Se´t fan amigues sense misteri

Blanc cementiri d mariners

Tan a les clares com a les fosques

Res de basardes res de perills

Tots els migdies zumzeig de mosques

Tots els capvespres desmai de grills

I a trenc de lá lbada lleu transparència

Còbits que pinten pels olivers

I sempre un clima d´indiferència

Blanc cementiri de mariners

Dins la badia de fustes fartes

De sal i pesca, mullen el llom

Els homes passen del joc de cartes

A l´opalina g`gràcia del rom

Les dones seuen a les cadires

Amb aquells aires manifassers...

I ningú pensa que tu respires

Blanc cementiri de mariners

I ve que un dia la veu ressola

D´una campana llagrimejant;

I gent negrenca acorriola

Seguint la vinya del teu voltant

La caixa llisa puja la costa

Tu, ni la mires; ja saps qui ès

Sense reverencia reps el teu hoste

Blanc cementiri de mariners

I els que te´l duen mentre la pala

Remou la terra, nets de corcó

Pensen quina hora i en quina cala

I amb qui els pertoca calor l´artó

Els crida el tràngol i la mullena

Cara impassibles baixen desprès

Al teu silenci girats d´esquena

Blanc cementiri de mariners

Si el mar el fúria bot i deliri

I es embranzida i es cos a cos

Qui s´en recorda del cementiri

Del gris de nacre del seu repòs ?

Tu ho saps comprendre per això no poses

Guarnir-te d´arbres ni de cloquers

Tu saps comprendre totes les coses

Blanc cementiri de mariners

Ells fan la ruta de la pobresa

Tu fas el somni de l´infinit

Si ells es resignen a anà a l´encesa

També et resignes a llur oblit

Perquè et resignes perquè t´adones

Del que es el sempre i es el que mai mes

Jo et vinc a veure moltes estones

Blanc cementiri de mariners

Jo el vinc a veure per la drecera

Seguint les vinyes deixant el port

I em vivifiques amb la manera

Clara i tranquil·la de dir la mort

La mort com una gran companyia

Neta de tèrbols crits baladres...

La mort com feina de cada dia

Mig de tristesa mig d´alegria...

Del llibre ancora i estrelles

trobada literària Kosmópolis 2008

La Llibreria Bernat s´hi apunta e invita a na tu i a n´els teus els amics

A la trobada literària de literatura





( Del 22 al 26 d´octubre de2008 )

La Bernat s´hi apunta regalant una entrada per tot el dia de les 11.00h - 23.00h comprant a la seva llibreria del carrer Buenos Aires nº 6 un dels llibres dels autors participants a Kòsmopolis 08.

La Bernat s´hi apunta a fer coneixer a :Dave Eggers ( Què és el què), Hari kunzru,( Leila.exe (2004) Jhon Lee Anderson, Robert Coover,( A Child Again 2005) David Rieff (Swimming in a Sea of Death (2008),,Enric Cassasses,( Cançons d’amor i de revolució (2007).), Sam Abrams (Vers projectiu )Donna Leon ( La noia dels seus somnis 2008 ),Tzvetan Todorov ( El espiritu de la ilustración 2008) ),J.MCoetzee(Diari d'un mal any),Roger Bartra,( Culturas líquidas en la tierra baldía,2008 ) John Giorno ( La Sabiduría de las brujas 2008),Perejaume,( L´obra i la por 2007)Gao Xingjiàn (Contra los Ismos 2007)

La Bernat s´hi apunta a fer escoltar a: Lou Reed i Laurie Anderson Aquest músics -i també poetes-, van prestar les seves veus perquè poetes catalans com Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli, etc. es deixessin sentir, en anglès, en un recital estrenat a Nova York, dintre del programa Made in Catalunya. Lou Reed va llegir el poema “America” d´Enric Cassases a Baryshnikov Arts Center 2007

- Horari Kosmopolis en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Adreça CCCB C/ Montalegre, 5 - 08001 Barcelona kosmopolis@cccb.org www.cccb.org/kosmopolis

Adreça llibreria Bernat C/ Buenos Aires nº 6 08029 Barcelona 08029 tel 934100990

tallerdeideas@telefonica.net



diumenge, 7 de setembre del 2008

NNobel Peace Prize for Dr. Oscar Elias Biscet Petition

He rebut aquesta campanya per reunir firmes en un document que s` enviarà a Nacions Unides, al Comité Norueg per el Nobel, a la OEA, el Congres de Estats Units, la Unió Europea i els premis Nobel, solicitant li sigui donat en el prespner polític cubà Dr. Oscar Elías Biscet. Aquí deixo el link pero qui vulgui firmar :http://www.petitiononline.com/OEB6197/petition.html



Nosotros, los firmantes, quisiéramos pedir la nominación para Premio Nobel de la Paz del Dr. Oscar Elías Biscet. Sin embargo, por ser esta Nominación solo aceptada de representantes de algún gobierno, previos ganadores, Profesores y Rectores de Universidades, Científicos y otros, no así de ciudadanos comunes, quisiéramos contar con su apoyo para tal causa.

El Dr. Biscet fue uno de los creadores y Presidente de la FUNDACIÓN LAWTON DE DERECHOS HUMANOS que se fundó en 1997 en La Habana, Cuba, como organización no gubernamental, pacífica y humanitaria, que promulga los principios establecidos por la Declaración Universal por los Derechos Humanos. La Fundación Lawton de Derechos Humanos promueve el estudio, la defensa y la denuncia de violaciones de derechos humanos dentro de Cuba y dondequiera que se violen los derechos y libertades de los seres humanos.

En estos momentos el Dr. Biscet, que nació de orígenes humildes en La Habana, Cuba, el 20 de julio de 1961 y en 1985 obtuvo su título en Medicina, con especialización en Medicina Interna, se encuentra preso acusado de haber violado el Artículo 91 del Código Penal de Cuba que se refiere a delitos contra la seguridad del estado. Sin embargo, su verdadero “delito” fue querer reunirse en La Habana con un grupo de activistas de derechos humanos de Matanzas como parte del proyecto Club de Amigos de los Derechos Humanos.

El grupo llevó a cabo un acto no violento de desobediencia civil durante el cual se acostaron frente a la casa y gritaron: “¡Vivan los derechos humanos!” y “¡Libertad para los presos políticos!”. Durante esta actividad arrestaron a los manifestantes pacíficos y los llevaron a la Décima Unidad de la Policía Nacional Revolucionaria en la Avenida Acosta. Durante esta detención, el Dr. Biscet estuvo preso en un calabozo por 19 días. Después de cumplir varios meses de prisión y de ser trasladado de Villa Marista a la Prisión Combinado del Este en abril de 2003, se le acusó, en un juicio sumario, y se le condenó a 25 años de prisión. Actualmente, este pacífico activista a favor de los derechos humanos, cristiano devoto, seguidor de las filosofías de H.D. Thoreau, Gandhi, Dalai Lama y Martin Luther King, Jr., continúa preso por su lucha a favor de que se restaure la justicia en Cuba.

El Dr. Oscar Elías Biscet es merecedor, y lo ha demostrado con su lucha firme y pacifica a favor de los Derechos Humanos, del Premio Nobel de la Paz, por lo que esperamos contar con su apoyo.

Sinceramente,

Sincerely,

dijous, 21 d’agost del 2008

Cementiris de Llança

Cementiri vell de Llança


El Cementiri del Port, el repòs dels morts, especulació dels "vius" ?

Al costat del cementiri de la vila de Llança hi ha una petita capella del segle XVII. .
A la porta lateral apareix la inscripció: "1691. Sit nomen domini benedictum Jan Lluis Tresserres Aymica".


Quina serà la destinació final d´aquest cementiri del Port ? Els cementiris vells acaben envoltats de vivendes i els cementiris fan nosa, a les hores fan un cementiri nou i les restes dels morts son traslladats , pagant , en el nou,em pregunto: perquè eliminar el cementiri vell del Port ? per l´especulació del sol ?
s'han esborrat les lletres de l'arc del portal d'entrada que l'acreditaven com a tal, perquè l'inscripció de CEMENTIRI MUNICIPAL no era agradable a la vista. .´?
Les visites als cementiris van següent molt normals i frequents ,no cal eliminar-los, hi ha que conservar-los i emblanquinar-los per quan arribin els visitants i també obre tot per Tots Sants trobar-lo correctament i els nínxols que no tenen algú que se'n faci càrrec, treure les herbes que surten de les làpides.

En difinitiva tenir cura com si fos un park

Un dels personatges enterrats en aquest cementiri es en
Joan Ainaud de Lasarte
(Barcelona 25 de març de 1919 - Barcelona 5 de novembre de 1995). Fou un eminent historiador de l'art i crític d'art, president de l' Institut d'estudis catalans ( 1978-1982) i director general del Museu d'Art de Catalunya i dels Museus de Barcelona ( 1948-1985). Està enterrat al cementiri del port de Llançà (Girona).

.

Cementiri nou de Llança ( flors liles, )

Carles Sabater i Hernàndez,(Barcelona, 21 de setembre del 1962, Vilafranca del Penedès, 13 de febrer de 1999) fou un músic i actor català.

Carles Sabater va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. Carles va treballar juntament amb el baixista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat al 1987 i fou dissolt al 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el que havia de ser el primer concert de més d'una trentena dins de la gira "XII".

Està enterrat al cementir nou nou de Llançà.

dimecres, 13 d’agost del 2008

cementiri de Colera

Cementiri de Colera, (xiprer)

La Platja d'en Goixa, rep el nom popular de la Platja dels morts, atès que el municipi veí de Portbou no varen tenir cementiri fins l'any 1900 i venien per mar a enterrar els seus difunts a Colera, desembarcant a l'esmentada platja. Web: http://www.ajcolera.org

dijous, 31 de juliol del 2008

cementiri de portbou

Port-bou ( rajola nº 563 )

LA Frontera i la Tramuntana son signes d´identitat de Portbou, i per sobre de tot el seu cementiri situat sobre el mar, ja en Josep Pla deia que aquest cementiri era un dels macos de la nostra terra . El cementiri es construí en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i s'acabà l'any 1885. El 1899 es destinà un espai a cementiri catòlic i un altre a fossa civil, però amb el temps s'han ajuntat aquests dos espais. Hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist, una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamín ( Berlin 1892-Portbou 1940) i una placa commemorativa al portal de l'entrada també dedicada a ell. Cementiri molt visitat per jueus que despositen les seves pedretes sobre el monument fet a l´any 1999, Anteriorment, els enterraments s'havien de fer a Colera i per mar, al ser Portbou un agregat del poble veí que era el cap del municipi, i no va tenir comunicacions per carretera fins que es construí l'actual tram de Llançà a la frontera per el coll de frare que s'inaugurà el 1918..

El setembre de 1940, després de 7 anys d'exili, Walter Benjamin travessa els Pirineus en un intent desesperat d'escapar dels nazis. Un fingit canvi de legislació de les autoritats espanyoles va impedir que tingués èxit. Reclòs a la seva habitació per tres guàrdies que havien de deporta-lo el matí següent, Benjamin es va suïcidar amb una sobredosi de morfina. Va ser enterrat com a catòlic i amb un nom fals al cementiri de Portbou. En el bloc informatiu " Portboubloc "del grup d´Erc de Portbou proposen la construcció d'un columbari, un sistema de sepultura concebut especialment per dipositar les urnes,axis evitar que les cendres dels difunts hagin de ser llençades al mar, d'altre banda prohibit, avui en dia molta gent vol ser incinerat, pràctica cada vegada més comuna. Falta però un lloc específic al cementiri de Portbou on aquestes cendres puguin ser dipositades i on hi pugui figurar el nom de la persona per record dels seus familiars .
Recordem també que hi ha enterrat Rafael Santos Torroella. Portbou-1914. Escriptor, crític d´art, poeta i dibuixant. Fill d´un funcionari de duanes salmantí , va estudiar dret a Valladolid i Salamanca. Professor d´Història de l´Art a l´Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i estudis, i, a més a més, ha traduït al castellà nombrosos llibres de caràcter literari i crític. Molt interessat en Dalí, li ha dedicat diverses obres. És corresponent de l´Acadèmia de Sant Fernando de Madrid des de 1974. Com a dibuixant ha retratat molts intel·lectual artistes. Walter Benjamin ( Berlin 1892-Portbou 1940)Filòsof alemany, de família jueva. Va néixer a Berlín el 1892 i es va suïcidar amb una sobredosis de morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, al assabentar-se que havia de ser repatriat.La seva mort, després d'una llarga i dura travessia a peu pels Pirineus , des de Banyuls a Portbou, va estar envoltada d'estranyes circumstàncies així com el lloc exacte de la seva tomba va ser un enigma fins a descobrir-se que el seu cadàver va anar a parar a la fossa comuna el 1945. informació agafada del bloc esquerra-portbou.bloc.cat i de personal.telefonica.terra.es/web/daper/portbou.htm

L´obra : Passatges

El títol fa referència a l´obre “ Passagen Werk “ en la qual Walter Benjamín va treballar fins a la seva mort i no es mes que un passeig a través del temps Desde 1992 hi ha una escala de metall coberta que baixes con si et precipitessis cap al mar pero xoques amb una pared de vidre es el monument ideat per Dani Karavan “ Passatges” homenatge amb en Walter Benjamín i tots els exiliats.

( tunel, escales, acer oxidad, mur de pedres, plataforma i el seient… ) formes i passatges ( remoli del mar, el cementiri, l´olivera,.. ) i camins que conduïxen a tres passatges. Tunel que uns esglaons condu:ixen al precipici al buit del remolí d´aigua que Karavan va asimilar com a metáfora de l´angoixa. Placa de vidre que fisicament protegeix de l´abisme i psicologicament Blau del cel símbol de la llibertad pero que el mur talla aquesta llibertat Planxes d´acer oxida que s´adapta a l´entorn natural de la terra seca i àrida com les montantes de Portbou El segon cami va cap una escala metàl-lica que porta la mirada a l´olivera que esta junt la paret del cementiri simbol de la pau i la llibertat L´últim camí darrera del cementiri Karavan ens mostra una plataforma cuadrada de quatre metres de costat amb una galleda en el seu centre que incita al repòs.

Citant textualment a Dani Karavan : “ Recordem-lo sempre i que gens sigui oblidat “ “ ´es tasca més àrdua honrar la memoria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres.La construcció històrica està consagrada a la memòria desl quals no tenen nom “www.memorialwalterbenjamin.com

La mort de Benjamín es va inscriure al registre de defuncions de Portbou. Com a causa de la mort hi consta “ hemorragia cerebral “ Henry Gurland va adquirir al cementiri de Portbou una tomba per a Benjamín per un període de cinc anys Dissabte 28 setembre 1940 Benjamin va ser enterrat al níxol nº 563 . el 20 de desembre 1945 es va traspassar aquest níxol a d´altres persones convertin-se en un sepulcro doble en adjuntarse amb el níxol inferior.

Les despulles de Benjamín van traslladar-se a l´ossera. No hi ha dons cap tomba de Benjamin LLibre de Registre de Defunció de l´Ajuntament de Portbou.

tertúlia literària " Laura y Julio "

Tertúlia literària 0 1 juliol 2008 octava tertúlia

Laura y Julio

Juan Jose Millás Seix Barral biblioteca breve 17.5 euros 1º edicio octubre 06 190 pàgines

Es l´octava tertúlia , aquesta vegada érem 9 els tertulians, faltava en Kike que havia demanat per aplaçar la tertúlia però la mica de sopar que la Montse ens ofereix ja estava encarregat .

Primer de tot hem fet crítica de la crítica de l´obra de teatre del grec " l´historia d´un soldat " 50 % bona i l´altre 50% dolenta , jo era de les que vaig trobar dolenta.

Ens va costar entrar en matèria dons el llibre d´en Millás el varem trobar fluix però qui no ha llegit res d´en ell es un bon començament dons la gran capacitat que te en Juan Jose Millás es la d´ improvisar a partir d´una realitat i això enganxa .

Novel·la. narrada en primera persona amb registres irònics fa que tot i tenir el risc d´avorrir-se, es continua la lectura .

Laura ,la nit de cap d´any li diu amb en Julio per SMS que s´en vagi de casa ( any nou vida nova ? ), pagines mes tard, en Julio torna les claus però a l´altre butxaca te les del pis de l´amic Manuel que viu al davant ,,Manuel el mes absent de tots i que gira el pes de la narració.

Laura com Julio son també els protagonistes d´un altre novella d´en Juan Jose Millas " el desorden de tu nombre " , la seva primera novel·la estava influenciat per Julio Cortazar ,serà per això que els protagonistes de les seves obres com la de Laura y Julio es diu Julio ?.

Trobem també en aquesta novella les seves obsessions : problema d´identitat, la simetria , espais habitats dins d´un altre espai , l´amor ? la fidelitat i el gelós ?...

Dins de la novella hi ha escrit l´argument del guio de la pel·lícula que en Julio, constructor de interiors, fa els decorats d´aquesta pel·lícula ( cine dins la novella ) aquest guió es el de d´ una caixera de supermercat on una velleta que de tantes vegades que paga en aquesta caixera li agafa " carinyo "i li arriba a donar les claus de casa seva per si li pasa alguna cosa a la vegada que pot quedar-se amb el que vulgui i agafar- ho abans que arribi la policia , .

Entre les subtrames hi ha la visita a la família del Julio , el seu pare esta casat per segona vegada i l´amistat amb la filla i neta de la segona dona del pare, on segons en Toni hi veu en aquesta relació una mirada ingènua i transparent que dona entendre les carències afectives i la manera de suplir-les .

En aquest mon de miralls i sombres, un mon de geometria simètrica , no es tan sols l´historia d´una parella que entra en crisis per l´aparició d´un tercer, es la suplantació de la personalitat, .

La Carme L. Guilarte ens explicava l´observació dels seus veïns en quan esta en el pati de llums, qui no ha sentit alguna vegada la curiositat per saber com viuen i com senten ? en Julio de cop es troba mirant per la finestra, a la finestra que era casa seva , sols l´estenedor comunitari de la roba es el cordo umbilical que l´uneix

en les novelles que he llegit d´en Juan Jose Millas descriu molt la ciutat de Madrid en canvi en aquesta novella no s´identifica aquesta ciutat en cap moment

A mi concretament no m´agradat la manera que tracta el personatge femení , la situació enganyosa ,vida viscuda a esquenes de l´altre , viscudes a traves d´un mirall on es confon l´imatge .ni tampoc he entès el perquè el pare d´en Manuel ni pregunta si Julio vol fer-se càrrec del pis ... ho imposa .

La Pilar, gran lectora , ens deia que llegint el llibre li va recordar " las sombras" del conte d´Andersen tan ,que la Carme L. Guilarte es el que li va agradar mes, el joc que utilitza parlant de les sombres ..

La metàfora del traje, que Julio es treu per posar-s´en un altre i la l´abandó simbolitzat en el " desguace " de la seva moto serveixen de catarsi per redescobrir emocions perdudes, i sombres de la seva sombra : sombres compartides, sombres que s´ intercanviant, es roban, s´ abandonan, es el que ens ha porta la Pilar a llegir " les sombres " el conte d´Andersen..

Montse Serrano ens va recordar que va obtenir el premi planeta, hi ha qui te prejudicis contra el premi planeta , ell mateix d´estava una mica encontra dels premis d´aquest tipus però deu fer lleig rebutjar-lo... oi ?

La Montse Serrano també ens va llegir fragments d´una entrevista que li varen fer on estic molt d´acord

Dice el autor que le obsesiona conseguir en su escritura "una sensación de simpleza tremenda, un artefacto literario que da la impresión de haber sido escrito con mucha facilidad"
tono, correcto y sin pretensiones,

l´identitat es en resum el tema central

"El desorden de tu nombre", "El orden alfabético" 1998 y "No mires debajo de la cama 1999". "Dos mujeres en Praga 2002" " Articuentos 2001 " " Números pares, impares e idiotas 2001" ( amb dibuixos de Forges ) son els llibre que he llegit d´ell

LLibre que tambe es portarà el cine per Maria Ripoll i rodarà a Almeria com a protagonista serà Jordi Moya

Per el dia 5 d´agost " la sombra " d´andersen ...

per el dia 2 de setembre la elegancia del erizo