port de la selva ( violetes )
a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra
des de les blanques parets estretes ,
veus una mica de mar només
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners",
El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa . El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten. passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra des de les blanques parets estretes , veus una mica de mar només i encara et poses tot de puntetes, blanc cementiri dels mariners", CEMENTIRI DE MARINERS Quan la passada del vent afina La tarda tèbia del mes d´agost Penges com una morta gavina Dalt de la pedra grisa de rost Desde les blanques parets estretes Veus una mica de mar nomes I encara et poses de puntetes Blanc cementiri de mariners Ningú, que als vespres a tu s´atansa Per la drecera mapa dels horts Dirà quan vegi l´esquena mansa Que ets el pacífic hostal dels morts No et dignifiquen l´antiga esquerda De les costelles màgics xiprers Nomes et volta la vinya verda Blanc cementiri de mariners Es una vinya plana com totes Ni tu l´esveres ni pensa en tu Dels ceps li pengen les fràgils gotes Tornassolades del vi madur Aquelles besties que sol haver.hi En la pelada pau dels costers Se´t fan amigues sense misteri Blanc cementiri d mariners Tan a les clares com a les fosques Res de basardes res de perills Tots els migdies zumzeig de mosques Tots els capvespres desmai de grills I a trenc de lá lbada lleu transparència Còbits que pinten pels olivers I sempre un clima d´indiferència Blanc cementiri de mariners Dins la badia de fustes fartes De sal i pesca, mullen el llom Els homes passen del joc de cartes A l´opalina g`gràcia del rom Les dones seuen a les cadires Amb aquells aires manifassers... I ningú pensa que tu respires Blanc cementiri de mariners I ve que un dia la veu ressola D´una campana llagrimejant; I gent negrenca acorriola Seguint la vinya del teu voltant La caixa llisa puja la costa Tu, ni la mires; ja saps qui ès Sense reverencia reps el teu hoste Blanc cementiri de mariners I els que te´l duen mentre la pala Remou la terra, nets de corcó Pensen quina hora i en quina cala I amb qui els pertoca calor l´artó Els crida el tràngol i la mullena Cara impassibles baixen desprès Al teu silenci girats d´esquena Blanc cementiri de mariners Si el mar el fúria bot i deliri I es embranzida i es cos a cos Qui s´en recorda del cementiri Del gris de nacre del seu repòs ? Tu ho saps comprendre per això no poses Guarnir-te d´arbres ni de cloquers Tu saps comprendre totes les coses Blanc cementiri de mariners Ells fan la ruta de la pobresa Tu fas el somni de l´infinit Si ells es resignen a anà a l´encesa També et resignes a llur oblit Perquè et resignes perquè t´adones Del que es el sempre i es el que mai mes Jo et vinc a veure moltes estones Blanc cementiri de mariners Jo el vinc a veure per la drecera Seguint les vinyes deixant el port I em vivifiques amb la manera Clara i tranquil·la de dir la mort La mort com una gran companyia Neta de tèrbols crits baladres... La mort com feina de cada dia Mig de tristesa mig d´alegria... Del llibre ancora i estrelles
