dilluns, 7 de desembre del 2009

Maratón Internacional por los Derechos Humanos


La periodista Pilar Rahola.
La periodista catalana Pilar Rahola envió hoy un mensaje de apoyo a los exiliados cubanos y al Maratón Internacional por los Derechos Humanos en la isla que se celebró este fin de semana en más de una docena de ciudades de todo el mundo.
En el mensaje recibido, Rahola, cuyo padre nació en Cuba, lamenta no haber podido asistir a la protesta que se hizo en Barcelona para mostrar su apoyo a los demócratas cubanos y confía en que haya sido "todo un éxito". Asimismo expresa su entera "solidaridad" con esta causa. Rahola es una de las periodistas y comentaristas televisivas más conocidas de Catalunya y España. Además de periodista, tuvo una época de participación política activa, como miembro de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) y el Partit per la Independència (PI). Fue diputada en el parlamento español. También fue teniente de alcalde en el ayuntamiento de Barcelona.
Defiende constantemente en sus artículos (que publican periódicos como La Vanguardia, El País o Avui) la carta fundamental de los derechos humanos y se opone frontalmente a regímenes autoritarios y tiránicos como el castrista en Cuba. Asimismo, aborda especialmente el conflicto Israel-Palestina, con lo cual se ha ganado las campañas de desprestigio de la izquierda radical catalana que la tacha de sionista. Por su compromiso ha sido también amenazada de muerte.
Rahola ha dedicado varios artículos a Cuba, como también se ha manifestado sobre las políticas de Hugo Chávez en Venezuela. Al mismo tiempo, sus dardos apuntan habitualmente contra el presidente iraní, Mahmud Ajmadinehad, de quien denuncia su régimen de abusos contra las libertades individuales.

Rahola se define como una persona de izquierdas y progresista que abomina de los sectores radicales de este lado del espectro político. Pertenece a una familia de tradición republicana y antifascista. Carles Rahola es uno de los miembros de la familia de Pilar, poítico catalán que en 1939 fue el primer conendado oficial a la pena de muerte en España por sus ideas republicanas y antifranquistas.

Enlaces a artículos de Pilar Rahola sobre Cuba:
Jordi en la Cuba de las maravillas
La monarquía cubana
Cuba, triste asignatura pendiente
http://www.pilarrahola.com

dijous, 3 de desembre del 2009

El hijo de las costureras


Sinópsis de El hijo de la costurera
Una novela corta que no permite la distracción, donde la realidad mezclada con la ficción va insertandose en la vida cotidiana de la època, esta narración no conserva un estilo pero la inquietud literaria queda plasmada en estas 70 páginas en la que expresa sentimientos salidos del corazón,amores imposibles,honor, sinsabores sufridos por el protagonista y nos llevan a identificarnos con algunos personajes de la novela, conmovedora e inteligente ofreciendo además un lado trágico que bien podría ser metáfora de nuestras vidas cotidianas No corren buenos tiempos para la llamada literatura realista amagada en estos momentos por la literatura histórica sin embargo no son incompatibles un texto ficcion/realidad que nos revela lo importante y diferente que pueden ser las cosas cuando se viven

La piedra de la paciencia




Tertulia 03/11/2009
La piedra de la paciencia premio Goncourt Atiq Rahimi Kabul 1962 Traducción de Elena García-Aranda. Siruela. Madrid, 2009. 120 páginas. 14,90 euros


Aquesta tertúlia hem fet el " cim " érem tots, uns 15, inclús en Toni que feia dies que no assitia, jo ja trobava a faltar els seus comentaris, sempre amb un pes fort en aquest encontres literaris.
L´obra aquesta vegada era una novel·la premi Goncourt de l'any 2008 parlant de la desesperació , pos ,horror, odi i desig ,una novella per mi asfixiant encara que les parets de l'habitació on passa l'historia les descrigui clares ,on un home, un marit fonamentalista, estes sobre un matalàs en estat vegetatiu a conseqüència d'un tret i una bala allotjada a la nuca està en coma , al costat la seva dona orant per ell , en les seves 120 pàgines explica com aquesta dona li escup tot el que porta a dins, ella amb molta valentia trenca el silenci que l'imposa la seva religió, sols les seves oracions son el seu consol de tan en tant passa el rosari musulmà que es la metàfora crec jo del pas del temps .,
En aquest llibre entrem en el mon de la cultura musulmana radical. Les noranta nou contes del Tasbith * marquen el ritme com també els contes tradicionals perses, alguns son molt cruels No es la única que suporta la tortura fonamentalista que considera a les dones una classe inferior En la mitòloga persa " SANGUE SABUR " la pedra de la paciència, es una pedra màgica a la que un explica les seves desgracies ,els seus patiments, les seves misèries o sigui tot el que no podem confiar en els demes, es una pedra que escolta com una esponja tot el que sent fins que un dia explota i s ´allibera , la sinopsis es aquesta o sigui que el marit es alguna cosa com la pedra de la paciència.
L´Itziar va fer un comentari que jo hi podria estar d'acord,deia que un cop has acabat de llegir veus que la dona o les dones tampoc es que quedin massa be .Es un monòleg , sols pot ser un monòleg Jo em pregunto , quant arribarà el dia a Afganistan que la dona s ´alliberi de tantes i tantes creus que l'imposa la religió Un un factor capaç de canviar tot aquest mon es la cultura , llibre de denuncia a la violència , a les guerres i a la desigualtat entre sexes .
Historia que de qualsevol manera pot passar en altre part del mon en la tertúlia la Pilar va enumerar la Galícia profunda on hi ha pobresa , fanatisme religiós i tradicions ,

* Un tasbih o tambien llamado masbaha o misbaha (en árabe تصبيح, [taṣbīḥ]) es un objeto similar a un rosario , de uso tradicional entre los fieles de la religión islámica , se trata de una ristra circular de 33 ó 99 cuentas rematada por una borla . Las cuentas pueden ser de diferentes materiales (usualmente madera, marfil, perlas, huesos de frutos o simplemente plástico) y colores. . El número de sus cuentas tiene relación con la recitación de los 99 nombres de Dios pronunciada cada una de ellas 33 veces.




Próxim llibre per el dia 1/12/2009
El hombe es un gran faisan
Herta müller
Premi nobel literatura 2009
Siruela 13.90 euros 120 pàg
Traduccion del aleman juan jose del solar

dimarts, 17 de novembre del 2009

Mateu al president



"Mateu el president", de Sebastià Bennasar
En Sebastià Bennasar amb la seva novel•la Mateu el president ens porta i ens transporta a la ciutat de Barcelona amb una maniobra actualíssima encara que des del principi sabem qui és la víctima, la víctima premonitòria que l'autor ja ens diu que és el president.
Un llibre lúdic que no crec que passi desapercebut: qui fullegi les seves 157 pàgines podria pensar que el lector està davant d'una novel•la de lladres i serenos, però té l'eròtica de la novetat, on l'inspector de policia Jaume Fuster investiga els assassinats d'una manera senzilla i ingènua tot i que les morts son truculentes.
Novella compacta, comprimida i original que intercala la descripció dels carrers de Barcelona amb alguns poblets del Pirineu català.
Es difícil d'inventar en el gènere que s'en diu "noir" però en Sebastià Bennasar fa un homenatge amb un dels grans de la novel•la negra com és en Mankel utilitzant la seva filla, filla de l'inspector Jaume Fuster, per determinar quasi al final del relat qui és l'assassí d´un dels morts J.A Saez de la brigada d'informació els mossos d´esquadra
Enmig del relat intercala amb ironia a escriptors que ell creu que són crucials en la literatura contemporània com són William Faulker , Pedrolo, Joycey i Nobokov.
Una novel•la, Mateu el president que te funció terapèutica doncs com deia un psiquiatre a un pacient : no prenguis pastilles, llegeix novel•la negra -i si pot ser en català-, afegeixo jo.

Ressenya de Marta Farreras, participant en la promoció del llibre Mateu el president, de Sebastià Bennasar.

dijous, 29 d’octubre del 2009

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?


Tertúlia literària 6 d'octubre 2009

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?

Georges Perec

Editorial Alpha Decay ISBN: 978-84-936540-5-4

Título original: Quel petit vélo à guidon chromé au fond de la cour?
Páginas 88 Precio 13 €
Fecha de publicación: junio de 2009
Traduccion de Marisol Arbués y Hermes Salceda con la colaboración de Mercé Burrel
Aquest ¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?, que d'un bon principi no va agradar en alguns de la tertúlia desprès, al fer la segona lectura, ja va ser un altre cosa inclús divertit.
De totes maneres...
Voldria fer la síntesis de la tertúlia d'aquest llibre en castellà, però desprès de pensar m'ho decideixo fer-ho en català per que encara que faig copies per els tertulians, es mes un resum per mi.
Aquest llibre " pequeño ciclomotor (de manillar cromado) hi ha que llegir-lo a banda del tema perquè , crec jo, es un joc, un joc amb el llenguatge i en la tertúlia hem estat jugant.... Poques vegades un llibre tan petit ha donar tan de si .
M'explico
Es un personatge que no vol anar a la guerra d'independència d´Argelia (1954-1962) país que vol lliurar-se de la reprensió i colonització francesa, una guerra que promou el general " De Gol", els seus amics utilitzen diversos mètodes per inutilitzar-lo , es a la vegada propietari d'aquest petit vélo à guidon chromé au fond de la cour ,nascut a Montparnasse , barri on torna cada tarda amb el seu ciclomotor de manillar cromado per divertir-se amb els seus amics ,es un cabofurriel ( la Aranxa no sabia que era " cabofurriel)i s´el vol incapacitar.
En el primer pàrraf del llibre ja es diu que "Había un tío, lo llamaban Karamanlis, o algo así. ¿Karatoro? ¿Karavaca? ¿Karagüevo? Bueno, Karaalgo" ”,dons cada vegada es modifica el cognom: Karamanlis, Karatoro, Karafón, Karabugaz, Karalelepípedo…l´autor ja comença a jugar amb la fonètica.
JA dic, a banda de l'historia que narra en Perec ( poca gent saben que p.e l'octubre de 1961 varen morir a Paris entre 100 i 200 argelins en manifestacions a mans de la policia , que es van veure cadàvers flotant en les aigües del riu Sena .. ) experimenta amb les paraules i utilitza diferents tècniques que ens les diu al final del llibre amb un índex on també diu la pàg. i es troben les diferents formes retòriques que acabem de llegir ,un índex irònic
Un exercici d'estil a la vegada amb totes les formes de la retòrica , també en el text hi ha unes fixacions amb els onze ( mireu el numero de paraules del títol) i el numero 43 , la data del 11/02/1943 quan el pare de George Perec va morí per la pàtria ....
Es el títol del llibre un títol difícil de recordar però la seva lectura difícilment l'oblidarem es pot dir que es un curset de literatura a la vegada que es una novella antimilitarista,)
Tampoc hem d'oblidar la traducció de Marisol Arbués y Hermes Salceda amb la col-laboracin de Mercé Burrelmolt , fent els seus jocs de mans per traduir tants neologismes , anacronismes i vulgarismes d'aquest text perecnià
Pròxima tertúlia 03 novembre 2009
la piedra de la paciencia =sangue sabur
Atiq Rahimi
Siruela nuevos tiempos
Premio congourt 14.9 euros

dissabte, 17 d’octubre del 2009

sábado 17 de octubre de 2009
Séptimo día de encierro en la casa de Vladimiro Roca

Julio Beltrán Iglesias

Agencia Libre Asociadas (ALAS)

Hoy 17 de octubre, hace ya siete dias que miembros de la policía política mantienen sitiada la vivienda de Vladimiro Rocas Antúnez, en la cual se imparten cursos de comunicadores comunitarios, evitando el contacto con otros defensores de los derechos humanos, que han querido visitar la misma para solidarizarse con estas personas que se encuentran Plantadas hasta que les sea devuelta una cámara fotográfica que le fue arrebatada a uno de los comunicadores, manifestaron varios de los trece comunicadores vía telefónica.

No responderemos a las agresiones verbales, ni provocativas de los grupúsculos de personas que frente a la vivienda son paradas para tratar de ofendernos, cosa ésta que no pueden, ya que estamos exigiendo nuestros derechos a la libertad en todas sus formas…, y no somos manipulados por nadie como lo quiere hacer ver la policía…, como si son manipulados estos grupúsculos de personas que aparentemente se sienten ofendido, pero segura estoy que no saben a quien le gritan ni el motivo de nuestra presencia en este lugar…, que solo reciben órdenes; manifestaron vía telefónica varias de estas comunicadoras.

Y no claudicaremos, y a su vez responsabilizamos al gobierno cubano junto a todo ese grupo represivo por cualquier cosa que nos ocurra a nosotros o a nuestros familiares, o a las personas que intentan apoyarnos que están siendo sometidos a detenciones violentas y arbitrarias, muchas veces dejándolos en lugares lejanos y apartados de la ciudad, a merced de un accidente o asalto para robarle.

La represión desatada por la policía contra la RED Cubana de Comunicadores Comunitarios, demuestra una vez más al mundo que en Cuba son violados los derechos humanos, y está prohibida la libertad de expresión.
Publicado por Mambí (Francisco Sau Boix)
¡VIVA CUBA LIBRE!

divendres, 9 d’octubre del 2009

Pedro Páramo

tertúlia literària 8 Setembre 2009


Pedro Paramo

Juan Rulfo Editorial Anagrama 5.5 euros 122 pàgines, prólogo de Luis Izquierdo edició setembre 2007
5.5 euros 122 pagines

Aquest mes de setembre hem sigut pocs a la tertúlia però com el llibre dona de si ,hem xerrat i menjat en molt bones ganes.
Hem llegit un clàssic de la literatura mexicana contemporània del sigle XX. Pedro Páramo ,està escrita l´any 1955,traduït a molts idiomes dèiem alguns de la tertúlia, que fa uns anys era impossible no haver llegit Pedro Paramo i que ara no es novella de lectura massiva Un dels matisos també de la tertúlia va ser que aquest llibre te molta mes vigència llegit ara que el llibre de Cien años de soledad d´en Gabriel Garcia Marquez.
Es una novella dramàtica on un jove busca el seu pare que no ha conegut,una promesa que ha fet a la seva mare abans de morir La frase inicial del llibre es queda a la memòria " Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre,un tal Pedro Paramo". Amb aquesta frase "lapidaria"pot succeir qualsevol cosa ,no diu " fui " sinó "vine" son paraules que escoltem mes que llegim ,., explica l´història de Juan Preciado que arriba a un poble perdut en la geografia mexicana on sembla que no hi hagi ningú ,Comala es el poble fictici on es desarrolla l´historia , una historia on no importa la conclusió que arribem en aquest llibre ja que ens deixarà reflexionant sobre la vida i el destí que es la mort. Un llibre ple de fantasmes i molta pena on a traves dels diferent personatges, Juan Preciado anirà veient la vida del seu pare que resultarà que es molt igual a la seva ,ferits per una pèrdua sentimental que arrossega a la ruïna al seu poble.
La seva lectura permet una interpretació també mítica, es amarga i pessimista, reflexiona sobre la vida i la memòria, es una escriptura que la seva estructura cambía de temps segons cada capítol, els fragments son desordenats , amb diferents veus i diferents protagonistes que s´alternen sense cap avis, difícil de comprendre a vegades ,torna al poble que estava habitat i desprès ens explica quant ja no hi viu ningú . Et demostra com es la corrupció i com la policia o el govern no intervenen en els pobles pobres .Un lloc on mana sols una persona " el cacique", abús de poder, submissió per tradició? Una obra de poques pàgines que il·lustra una moral, passions secrets i amors prohibits.
Quan Pedro Paramo era jove eren els temps de la revolució mexicana , homes forts, masclistes i que li agradaven les dones , feia fills a tort i a dret
Juan Rulfo va néixer a Acapulco ( Jalisco) lloc que va ser escenari de la guerra cristera (1926-1929 que havia d´influir molt en la seva obra ,histories on mils de fills no reconeguts que la guerra va compartir

Pedro Páramo, es dons una lectura estimulant,

Pròxim llibre de tertúlia

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?, de Georges Perec. Editorial Alpha Decay. Colección Alfanhuí 13 EUROS

En ¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?, una de las últimas novelas de Georges Perec inéditas en lengua castellana, el autor nos propone dos lecturas. La primera, de corte tradicional, narra las diversas estrategias fallidas con las que un grupo de amigos trata de evitar que el protagonista sea reclutado para luchar en la Guerra de Argelia. Lectura ágil y llena de comicidad en la que el autor retrata la camaradería antimilitarista de unos personajes, ciertamente estrambóticos, que se reúnen en un bar. La segunda lectura alternativa es más experimental, un verdadero tour de force lingüístico. Un índice de figuras retóricas apunta la que se emplea en cada página, por lo que el libro se convierte en un brillante muestrario de enrevesadas licencias poéticas, desde la metonimia hasta la catacresis. El lector es libre de escoger la lectura desenfadada o la lectura experimental, o aún mejor, de disfrutar de la alternancia de ambas. Perec inédito en estado puro, de especial interés para los que ya conocen la obra de este narrador francés a quien Bolaño consideró el mejor autor de su generación.

comentaris dels tertulians quan jo demanar quorum per llegir el llibre Adelante con Perec el comentario es sugerente.em diu en Kike NO BUSQUES QUE YA LO ENCUENTRAS ....em .diu la Teresa