dijous, 31 de juliol del 2008

cementiri de portbou

Port-bou ( rajola nº 563 )

LA Frontera i la Tramuntana son signes d´identitat de Portbou, i per sobre de tot el seu cementiri situat sobre el mar, ja en Josep Pla deia que aquest cementiri era un dels macos de la nostra terra . El cementiri es construí en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i s'acabà l'any 1885. El 1899 es destinà un espai a cementiri catòlic i un altre a fossa civil, però amb el temps s'han ajuntat aquests dos espais. Hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist, una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamín ( Berlin 1892-Portbou 1940) i una placa commemorativa al portal de l'entrada també dedicada a ell. Cementiri molt visitat per jueus que despositen les seves pedretes sobre el monument fet a l´any 1999, Anteriorment, els enterraments s'havien de fer a Colera i per mar, al ser Portbou un agregat del poble veí que era el cap del municipi, i no va tenir comunicacions per carretera fins que es construí l'actual tram de Llançà a la frontera per el coll de frare que s'inaugurà el 1918..

El setembre de 1940, després de 7 anys d'exili, Walter Benjamin travessa els Pirineus en un intent desesperat d'escapar dels nazis. Un fingit canvi de legislació de les autoritats espanyoles va impedir que tingués èxit. Reclòs a la seva habitació per tres guàrdies que havien de deporta-lo el matí següent, Benjamin es va suïcidar amb una sobredosi de morfina. Va ser enterrat com a catòlic i amb un nom fals al cementiri de Portbou. En el bloc informatiu " Portboubloc "del grup d´Erc de Portbou proposen la construcció d'un columbari, un sistema de sepultura concebut especialment per dipositar les urnes,axis evitar que les cendres dels difunts hagin de ser llençades al mar, d'altre banda prohibit, avui en dia molta gent vol ser incinerat, pràctica cada vegada més comuna. Falta però un lloc específic al cementiri de Portbou on aquestes cendres puguin ser dipositades i on hi pugui figurar el nom de la persona per record dels seus familiars .
Recordem també que hi ha enterrat Rafael Santos Torroella. Portbou-1914. Escriptor, crític d´art, poeta i dibuixant. Fill d´un funcionari de duanes salmantí , va estudiar dret a Valladolid i Salamanca. Professor d´Història de l´Art a l´Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i estudis, i, a més a més, ha traduït al castellà nombrosos llibres de caràcter literari i crític. Molt interessat en Dalí, li ha dedicat diverses obres. És corresponent de l´Acadèmia de Sant Fernando de Madrid des de 1974. Com a dibuixant ha retratat molts intel·lectual artistes. Walter Benjamin ( Berlin 1892-Portbou 1940)Filòsof alemany, de família jueva. Va néixer a Berlín el 1892 i es va suïcidar amb una sobredosis de morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, al assabentar-se que havia de ser repatriat.La seva mort, després d'una llarga i dura travessia a peu pels Pirineus , des de Banyuls a Portbou, va estar envoltada d'estranyes circumstàncies així com el lloc exacte de la seva tomba va ser un enigma fins a descobrir-se que el seu cadàver va anar a parar a la fossa comuna el 1945. informació agafada del bloc esquerra-portbou.bloc.cat i de personal.telefonica.terra.es/web/daper/portbou.htm

L´obra : Passatges

El títol fa referència a l´obre “ Passagen Werk “ en la qual Walter Benjamín va treballar fins a la seva mort i no es mes que un passeig a través del temps Desde 1992 hi ha una escala de metall coberta que baixes con si et precipitessis cap al mar pero xoques amb una pared de vidre es el monument ideat per Dani Karavan “ Passatges” homenatge amb en Walter Benjamín i tots els exiliats.

( tunel, escales, acer oxidad, mur de pedres, plataforma i el seient… ) formes i passatges ( remoli del mar, el cementiri, l´olivera,.. ) i camins que conduïxen a tres passatges. Tunel que uns esglaons condu:ixen al precipici al buit del remolí d´aigua que Karavan va asimilar com a metáfora de l´angoixa. Placa de vidre que fisicament protegeix de l´abisme i psicologicament Blau del cel símbol de la llibertad pero que el mur talla aquesta llibertat Planxes d´acer oxida que s´adapta a l´entorn natural de la terra seca i àrida com les montantes de Portbou El segon cami va cap una escala metàl-lica que porta la mirada a l´olivera que esta junt la paret del cementiri simbol de la pau i la llibertat L´últim camí darrera del cementiri Karavan ens mostra una plataforma cuadrada de quatre metres de costat amb una galleda en el seu centre que incita al repòs.

Citant textualment a Dani Karavan : “ Recordem-lo sempre i que gens sigui oblidat “ “ ´es tasca més àrdua honrar la memoria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres.La construcció històrica està consagrada a la memòria desl quals no tenen nom “www.memorialwalterbenjamin.com

La mort de Benjamín es va inscriure al registre de defuncions de Portbou. Com a causa de la mort hi consta “ hemorragia cerebral “ Henry Gurland va adquirir al cementiri de Portbou una tomba per a Benjamín per un període de cinc anys Dissabte 28 setembre 1940 Benjamin va ser enterrat al níxol nº 563 . el 20 de desembre 1945 es va traspassar aquest níxol a d´altres persones convertin-se en un sepulcro doble en adjuntarse amb el níxol inferior.

Les despulles de Benjamín van traslladar-se a l´ossera. No hi ha dons cap tomba de Benjamin LLibre de Registre de Defunció de l´Ajuntament de Portbou.

tertúlia literària " Laura y Julio "

Tertúlia literària 0 1 juliol 2008 octava tertúlia

Laura y Julio

Juan Jose Millás Seix Barral biblioteca breve 17.5 euros 1º edicio octubre 06 190 pàgines

Es l´octava tertúlia , aquesta vegada érem 9 els tertulians, faltava en Kike que havia demanat per aplaçar la tertúlia però la mica de sopar que la Montse ens ofereix ja estava encarregat .

Primer de tot hem fet crítica de la crítica de l´obra de teatre del grec " l´historia d´un soldat " 50 % bona i l´altre 50% dolenta , jo era de les que vaig trobar dolenta.

Ens va costar entrar en matèria dons el llibre d´en Millás el varem trobar fluix però qui no ha llegit res d´en ell es un bon començament dons la gran capacitat que te en Juan Jose Millás es la d´ improvisar a partir d´una realitat i això enganxa .

Novel·la. narrada en primera persona amb registres irònics fa que tot i tenir el risc d´avorrir-se, es continua la lectura .

Laura ,la nit de cap d´any li diu amb en Julio per SMS que s´en vagi de casa ( any nou vida nova ? ), pagines mes tard, en Julio torna les claus però a l´altre butxaca te les del pis de l´amic Manuel que viu al davant ,,Manuel el mes absent de tots i que gira el pes de la narració.

Laura com Julio son també els protagonistes d´un altre novella d´en Juan Jose Millas " el desorden de tu nombre " , la seva primera novel·la estava influenciat per Julio Cortazar ,serà per això que els protagonistes de les seves obres com la de Laura y Julio es diu Julio ?.

Trobem també en aquesta novella les seves obsessions : problema d´identitat, la simetria , espais habitats dins d´un altre espai , l´amor ? la fidelitat i el gelós ?...

Dins de la novella hi ha escrit l´argument del guio de la pel·lícula que en Julio, constructor de interiors, fa els decorats d´aquesta pel·lícula ( cine dins la novella ) aquest guió es el de d´ una caixera de supermercat on una velleta que de tantes vegades que paga en aquesta caixera li agafa " carinyo "i li arriba a donar les claus de casa seva per si li pasa alguna cosa a la vegada que pot quedar-se amb el que vulgui i agafar- ho abans que arribi la policia , .

Entre les subtrames hi ha la visita a la família del Julio , el seu pare esta casat per segona vegada i l´amistat amb la filla i neta de la segona dona del pare, on segons en Toni hi veu en aquesta relació una mirada ingènua i transparent que dona entendre les carències afectives i la manera de suplir-les .

En aquest mon de miralls i sombres, un mon de geometria simètrica , no es tan sols l´historia d´una parella que entra en crisis per l´aparició d´un tercer, es la suplantació de la personalitat, .

La Carme L. Guilarte ens explicava l´observació dels seus veïns en quan esta en el pati de llums, qui no ha sentit alguna vegada la curiositat per saber com viuen i com senten ? en Julio de cop es troba mirant per la finestra, a la finestra que era casa seva , sols l´estenedor comunitari de la roba es el cordo umbilical que l´uneix

en les novelles que he llegit d´en Juan Jose Millas descriu molt la ciutat de Madrid en canvi en aquesta novella no s´identifica aquesta ciutat en cap moment

A mi concretament no m´agradat la manera que tracta el personatge femení , la situació enganyosa ,vida viscuda a esquenes de l´altre , viscudes a traves d´un mirall on es confon l´imatge .ni tampoc he entès el perquè el pare d´en Manuel ni pregunta si Julio vol fer-se càrrec del pis ... ho imposa .

La Pilar, gran lectora , ens deia que llegint el llibre li va recordar " las sombras" del conte d´Andersen tan ,que la Carme L. Guilarte es el que li va agradar mes, el joc que utilitza parlant de les sombres ..

La metàfora del traje, que Julio es treu per posar-s´en un altre i la l´abandó simbolitzat en el " desguace " de la seva moto serveixen de catarsi per redescobrir emocions perdudes, i sombres de la seva sombra : sombres compartides, sombres que s´ intercanviant, es roban, s´ abandonan, es el que ens ha porta la Pilar a llegir " les sombres " el conte d´Andersen..

Montse Serrano ens va recordar que va obtenir el premi planeta, hi ha qui te prejudicis contra el premi planeta , ell mateix d´estava una mica encontra dels premis d´aquest tipus però deu fer lleig rebutjar-lo... oi ?

La Montse Serrano també ens va llegir fragments d´una entrevista que li varen fer on estic molt d´acord

Dice el autor que le obsesiona conseguir en su escritura "una sensación de simpleza tremenda, un artefacto literario que da la impresión de haber sido escrito con mucha facilidad"
tono, correcto y sin pretensiones,

l´identitat es en resum el tema central

"El desorden de tu nombre", "El orden alfabético" 1998 y "No mires debajo de la cama 1999". "Dos mujeres en Praga 2002" " Articuentos 2001 " " Números pares, impares e idiotas 2001" ( amb dibuixos de Forges ) son els llibre que he llegit d´ell

LLibre que tambe es portarà el cine per Maria Ripoll i rodarà a Almeria com a protagonista serà Jordi Moya

Per el dia 5 d´agost " la sombra " d´andersen ...

per el dia 2 de setembre la elegancia del erizo

dilluns, 30 de juny del 2008

citas de Einstein Albert (Físico alemán)

"¡Triste época la nuestra! Es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio.
"Todos somos muy ignorantes. Lo que ocurre es que no todos ignoramos las
mismas cosas."
"Nunca pienso en el futuro. Llega enseguida."
"La teoría es asesinada tarde o temprano por la experiencia."
"Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única
manera."
"Cuando me preguntaron sobre algún arma capaz de contrarrestar el poder de la
bomba atómica yo sugerí la mejor de todas: la paz."
"Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única
manera."
"Si mi teoría de la relatividad es exacta, los alemanes dirán que soy alemán y
los franceses que soy ciudadano del mundo. Pero si no, los franceses dirán que
soy alemán, y los alemanes que soy judío."
"La imaginación es más importante que el saber."

dijous, 19 de juny del 2008

Tots amb òmnium al Teatre Nacional dia 25 juny

EL DIA 25 TOTS AMB ÒMNIUM AL TEATRE NACIONAL

Òmnium Cultural i la seva junta encapçalada per Jordi Porta ha pres la decisió de manifestar públicament davant la societat civil, el món polític, el sindical i el social la seva voluntat de dir prou a l’actual situació política . Per això fa una crida a la mobilització per tal que la societat prengui la paraula i exigeixi respecte per la voluntat popular i denunciï que Espanya està trencant el pacte amb Catalunya .

L’Associació Tribuna Catalana s’adhereix a la crida d’Òmnium Cultural i anima als seus lectors a assistir a l’acte d’afirmació democràtica i nacional que tindrà lloc el proper 25 de juny al TNC

Cal que fem respectar la voluntat del poble de Catalunya per tal d’impedir la desmoralització del país davant les contínues ensopegades amb la paret d’Espanya que no accepta, i que no té intenció de fer-ho, la pluralitat de l’Estat. Cal la unitat dels polítics i la societat civil del nostre país.

Us hi esperem a tots el dia 25 de juny al Teatre Nacional de Catalunya

dimarts, 17 de juny del 2008

joc de cartes catalanes

Un joc de cartes catalanes


El Club del Subscriptor d'El Punt ha posat a la venda el primer joc de cartes catalanes il·lustrades amb personatges històrics com ara Otger Cataló, Guifré el Pilós, Jaume I, Martí I l'Humà, Roger de Flor, Berenguer de Montpeller, Ramon Muntaner i Bernat de Rocafort.

Les cartes catalanes les han creades el dissenyador de Lloret de Mar Josep Maria Ramírez i Caramba Publicitat. Consten de cinquanta naips, i estan fabricades per la prestigiosa marca catalana Naipes Comas, fundada el 1797. Les figures dels reis corresponent a Otger Cataló pel coll de les falçs, Guifré el Pilós pel coll dels bolets, Jaume I pel coll del foc i Martí I pel coll dels porrons. A més, la figura del cavall també està il·lustrada amb personatges mítics de la història dels Països Catalans. Les cartes es poden adquirir a través del Club del Subscriptor (9 euros), trucant al tel. 902 22 10 10.

dissabte, 14 de juny del 2008

tertúlia literària Ian Mcewan

tertúlia literària 03 Juny 2008 Sèptima tertúlia
Chesil Beach
Ian Mcewan 16 euros anagrama 2007 1º edició febrer 2008 184 Pàgines
traducció jaime zulaika
Aquesta vegada no ha vingut la Maite Hernando però per primer cop s´ha incorporat un altre tertuliana que també es diu Maite , per casualitat s´ha assentat en el mateix lloc que l´Hernando
El llibre es una crònica que tracte de l´intimitat de la parella en la seva primera nit desprès del casament, dos joves plens de prejudicis en la tancada Anglaterra de principis dels 60.Novel-la curta de l´autor d´altres novelles com Expiació. amb un llenguatge ple de detalls, molt elegant a l´hora d´utilitzar les paraules i sentits figurats .
Ian McEwan te una manera molt àgil de introduir-te dins de l´historia, una historia on es produeixen situacions apassionades. Encara que no fan falta grans histories perquè passin coses en una novel·la , ni que passin grans histories dins de la parella, dons poden passar moltes coses sense moure un dit.
El lloc de l´historia es la platja de l´hotel on passen la nit , la platja de Chesil, els personatges que tenen poc mes de vint anys es varen conèixer en una manifestació en contra de les armes nuclears , Florence es una noia de classe mitja alta i Edward, en canvi, ve d´una família que viu a la zona baixa de la classe mitja.
Per l´any 1962 la revolució sexual no havia arribat a Anglaterra. McEwan ens explica amb els seus discursos i silencis el que varen passar en la nit de nuvis Edward i Florence, on els porta la relació del amor i del sexe .
La generació dels anys 60 vigilats i reprimits de tota llibertat on poc a poc i amb problemes anàvem incorporant la nova moral sexual.eren els principis del feminisme on fer l´amor era una qüestió d´orgasmes
La novella ens explica qui son i com es van conèixer ,tot es pensat i poc parlat, tota l´acció de la novella passa en unes hores i com lectora he trobat el final molt precipitat , la Montse amiga de la Beti ,deia que li haguera agradat que l´autor dediques mes pàgines a explicar nos com ha continuat la vida d´aquest llicenciat en història i la violinista d´un quartet de cordes , els gustos musicals de la parella son diferents a ell li entusiasme el rock /pop i a ella la música clàssica però intenta entendre les cançons de Chuc Berry i altres de la època.
Pors ,fòbies, frigideses? inexperiències que en el cas de aquesta historia es el que porta al fracàs total de la relació.
En homenatge amb en Kike diré que Edward va néixer la mateixa setmana en que va començar la batalla d´Anglaterra 1940, ( sempre intercala en els seus discursos moments històrics que varen passar a la època on passen les novelles ).
El seu pare es director d´una escola y la seva mare viu en un caos mental " daño cerebral " es l´expressió que el pare explica en els fills l´estat de la mare a quedat malament a causa d´un accident ,ella pinta quadres que mai acaba , en aquesta casa els llits mai es fan i no es canvien els llençols el bany fa pena,
La mare de la Florence es professora en l´universitat i el seu pare un home de negocis, viuen en una casa bona amb minyona, dos cotxes i menjars cars i sofisticats .
En una entrevista que li fa el país amb en Ian Mcewan i que en Kike ens llegeix alguns fragments diu que :Es cierto que la sumisión ancestral de la mujer la conducía al lecho conyugal como víctima al matadero, pero por lo general esta anomalía se solventaba con facilidad, o hace tiempo que se habría extinguido la raza humana
Sembla ser que Pedro Almodovar està fent l´adaptació cinematogràfica d´aquesta novella ,

Pròxim llibre /tertúlia 01/07/2008 Laura y Julio de Juan José Millas

dimarts, 10 de juny del 2008

tertúlia literària La Ofensa


tertúlia literària 06 maig 2008 Sexta tertúlia
La Ofensa
Ricardo Menendez Salmon 17.5 euros Editorial Colección: Biblioteca Breve 17.50 Euros

Aquesta vegada ha sigut un llibre que tampoc ha agradat a la majoria però en canvi ha produït que la tertúlia s´hagués convertit mes en teràpia de grup que en comentari del llibre ( es broma )..
Es una reflexió de les misèries del mon , explica l´horror i com era de fàcil al principi, simpatitzar amb en Hitler.
llibre breu d´unes 142 pàgines ,historia lineal, estil sec.lletra grossa plena també de simbolismes
Escrit en tres parts , tres trams de l´historia narrada ..la guerra, l´amor i el passat que torna
la primera part ' la bestia rubia ' es la guerra
la segona part ' una educacion sentimental' es l´amor
la tercera part 'esta lágrima contiene el mundo' he tingut que rellegir-la ,es el passat que torna
l´opinió de la Maite es que ha trobat el llibre correcta però gens espectacular
La Montse deia que no commou i que no es creïble .
La insensibilitat del protagonista , com deia la Teresa arriba a contagiar fins i tot al lector , no es sols el protagonista que perd la sensibilitat física sinó que també l´escriptura, desprès d´haver llegit altres relats com ' la suite francesa 'de Irene Nemirovsky no m´aportat res de nou, produeix una sensació de ' déjà vu ',la novia jueva descrita en sols un parell de línees serà com tants i tants exterminada en els forns del horror .
Aquí Kurt , el protagonista ,abandona la sastreria per anar a la guerra , es troba amb una realitat i de repent el seu cos no li respon, es curiós que a Kurt no te mai la tentació del suïcidi
en l´ultima part , quan kurt està en el cementiri sent la paraula- SCHNEIDER- sastre , la sent m'entres està llegint les memòries de ultratomba de Chateaubriand , aquesta paraula desencadena un final, final que també ha sigut discrepant
La Pilar , amb la seva erudició ens ha plantejat tot el llibre com una metàfora que podria ser la paràlisis del mon davant del que va passar a Europa de quina va ser l´actitud d´Europa durant temps davant la política de Hitler, sobre tot Anglaterra
En Toni amb el seu humor peculiar i la seva ironia ens va dir ' clar que el sastre s´ha de morir dons es la metàfora de el segle XXI de sastres ja no n´hi han, ara es el pret-a - porter
menendezsalmon@yahoo.es os anoto el mail d´en ricardo menedez per si el voleu escriure
pròxim llibre 03/06/2008 Chesil Beach de Ian McEwan