dilluns, 14 d’abril de 2008

Una cuestion personal

Tertúlia literària 11/12/2007

Llibre “ Una cuestión personal “ de Kenzaburo Oé

Aquesta vegada érem uns quants mes a la tertúlia que organitza la Montse de la llibreria Bernat , ens dona una mica de sopar per alimentar el nostre cervell davant d´un llibre com el que ens toca aquest mes.

Un llibre recomanat per llegir, per en Toni germà de la Teresa , ella mateixa ja li va dir que estigues uns dies sense recomanar cap mes llibre per la densitat de les lectures, en broma , clar ( ..)

UNA CUESTION PERSONAL , es un llibre que per qui no conegui Kenzaburo Oé (escriptor japonès, Premio Nobel de Literatura en 1994) ens parla de la seva vida de quan va tenir el seu primer fill nascut amb una hernia cerebral .

Ens mostra el caos que per ell va tenir l´arribada d´aquest fill

l´acceptació d´ell i de la societat d´acceptar els seus discapacitats .

La d´amagar el dolor i amagar a la gent com feien els de únic pensament .

Commoció, rebuig, confusió, esforç...acceptació son les fases que els psicoanalistes diuen que s´han de passar per poguer superar el trauma d´una mort

Altres adjectius es poden aplicar en un cas axis pena, por , sorpresa , cansament soledat…

És axis com l´escriptor aconsegueix mirar-se a fons de si mateix reflexionant sobra la seva capacitat d´acceptar la situació d´un fill discapacitat de com la família al final es imprescindible per establir els propis mecanismes

En el Japó els serveis de transport de malalts d´urgència estan a càrrec del cos de bombers faig la precisió perquè quan traslladen al bebè diu el metge en el pare que un membre de l' equip l´acompanyarà en l´ambulància perquè axis estigui tranquil de que el bebè arribi sa i estalvi.De com aquest mateix metge s´esforça a recordar si " la cosa " tenia penis .

Que significa la mort per un bebè axis¿?quan no va acompanyat de cap sofriment?..

el protagonista /pare es refugia en una dona i en l´alcohol i es pregunta si hi ha un dolor mes estèril que l´agonia d´una ressaca ..

Com deia en Toni a la tertúlia ens explicava que l´angoixa es el líquid amniòtic de la por, ens empapa aquest líquid, inclús porta a l´impotència, a una por continguda que la resolt amb la Himiko que li dona ànims i forces per sobreposar-se , per dominar la por tens que aïllar-la.

Ella la Himiko es molt protagonista de la seva vida, un personatge molt entranyable que ens fa sentir a les dones com un suport però que segons el Kike , un altre contertulià deia que en la desgràcia la soledat uneix però que un cop superat, separa , es molt possible aquesta reflexió dons ell va mes enllà dient que per sort quan hi ha a la vida una desgracia sempre i ha algú al voltant … em fa pensar que les penes ens uneix, ella ja li diu que en una situació tan terrible necessites a algú que et consoli sinó acabes molt malament, no tens coratge de escapar del caos, perdre l´autoestima necessària per seguir

Un cop has saltat la balla mes alta un ha de ser capaç de superar qualsevol obstacle una màxima que sembla ser veritat.

Una màxima de l´època de quan ell estudiava al Japó deia: que si un enfronta a dos aconteixements desconeguts al mateix temps una resulta una calamitat i l´altra es afortunat

la literatura es una teràpia , un mitja que escolleixen certs individus anomenats escriptors per somiar amb mons on es pot trobar una sortida per algunes d´aquests desgracies

en la tertúlia literària s´ha decidit per el febrer llegir i comentar “ interpretacion del asesinato “ d´en Jed Tubenfeld